Guerres, institucions, comtats, Corona d’Aragó, segle XIX, industrialització, expansió mediterrània
Després de l’assassinat de Roger de Flor, la Companyia Catalana no desapareix. Però ja no és la història d’un sol cap. A Gal·lípoli neix una nova fase: més dura, més autònoma i molt més perillosa. Berenguer d’Entença, Bernat de Rocafort…
Els ilercavons van ocupar un territori clau: el baix curs de l’Ebre, la porta natural entre la costa mediterrània i l’interior peninsular. No els coneixem tant pels noms dels seus cabdills com pels jaciments, les muralles, les necròpolis i les…
Abans que Tarraco fos una capital romana, aquest territori ja tenia una història pròpia. Entre el Camp de Tarragona, el Penedès i el Garraf, els cossetans —també anomenats cessetans— controlaven una franja clau entre la costa mediterrània i els camins…
El final de la guerra… i el començament d’un altre ordre El 31 d’agost de 1302, a Caltabellotta, no es va signar només una pau. Es va signar la constatació d’un fracàs col·lectiu i d’una realitat impossible de negar: després…
La primera campanya d’Orient no va ser només una explosió almogàver. Va ser l’estrena real d’una força combinada, amb comandament, flota, objectiu polític i capacitat de xoc. A l’Artaqui i a Cízic, la Companyia va demostrar que podia salvar Bizanci…
Amposta no és una de les grans capitals històriques de Catalunya. No té el pes monumental de Tarragona, ni la força simbòlica de Tortosa, ni el prestigi urbà de Barcelona. I tanmateix, quan un s’hi fixa bé, veu que és…
Els lacetans solen aparèixer com un poble ibèric de la Catalunya central, entre el Bages i el Solsonès, en una zona de pas i de contacte entre els interiors i els espais que Roma anava absorbint. Però hi ha un…
Per a Alexandre de Laborde, el Coll de Balaguer no era només un indret de pas. Era un paisatge de frontera, un lloc on el camí, la geografia i la inseguretat antiga es trobaven en un mateix escenari. Al seu…
Els ausetans no van ser un poble de costa ni una potència mediterrània com els indigets. El seu món era un altre: la Plana de Vic, els passos interiors, els meandres del Ter i una xarxa de fortificacions que vigilava…
Has d’iniciar sessió per veure aquest contingut. Per entendre Gagliano cal mirar el context immediat. Després del tractat d’Anagni de 1295, Jaume II havia renunciat a Sicília i la guerra s’havia convertit en una lluita desigual entre Frederic de Sicília…