L’any 1071, un crim va sacsejar la cort de Barcelona. Almodis de la Marca, comtessa de Barcelona i esposa de Ramon Berenguer I, va ser assassinada pel seu propi fillastre, Pere Ramon.
No va ser un atac fortuït ni una simple disputa familiar. Al darrere hi havia una qüestió molt més important: qui heretaria els comtats de Barcelona, Girona i Osona.
Una comtessa amb poder
Almodis no era simplement l’esposa del comte. Després d’unir-se a Ramon Berenguer I cap al 1052, va participar activament en el govern. Apareix al costat del seu marit en documents, intervé en afers diplomàtics, participa en adquisicions territorials i arribà a presidir judicis.
El seu pes polític era considerable. Fins i tot l’emir de Dénia, Alí ibn Mujàhid, s’hi dirigia amb fórmules de gran respecte. Almodis també participà, amb Ramon Berenguer I, en la política d’expansió cap al nord dels Pirineus i en la compra dels drets sobre Carcassona i Rasès.
Però hi havia un problema.
Ramon Berenguer I ja tenia un fill d’un matrimoni anterior: Pere Ramon, fill d’Elisabet. Era el primogènit supervivent del comte i, per tant, tenia motius per considerar-se l’hereu natural de Barcelona.
Almodis, però, també havia tingut fills amb Ramon Berenguer.
Entre ells hi havia Ramon Berenguer II, futur Cap d’Estopes, i Berenguer Ramon II.
I aquí començava el conflicte.
Un hereu apartat
La qüestió successòria sembla haver-se convertit en una lluita dins de la mateixa família.
La política seguida per Ramon Berenguer I i Almodis apuntava a reservar els principals comtats catalans als fills d’Almodis, mentre Pere Ramon podia ser compensat amb possessions al nord dels Pirineus.
La compra de Carcassona i Rasès, entre 1067 i 1070, podria haver format part d’aquesta operació: Pere Ramon obtindria un domini important, però perifèric, mentre Barcelona, Girona i Osona quedarien per als fills d’Almodis.
Per a Pere Ramon, però, això podia representar una humiliació.
Ell era el fill gran. I veia com la seva madrastra utilitzava la seva enorme influència sobre el comte per construir el futur polític dels seus propis fills.
La tensió acabà esclatant violentament.
L’assassinat
El 16 d’octubre de 1071, Pere Ramon va matar Almodis.
Les fonts medievals permeten identificar clarament l’autor del crim, però no ens ofereixen una reconstrucció precisa de com es produí. Algunes tradicions posteriors parlen d’un apunyalament o d’un estrangulament, però és millor no presentar aquests detalls com un fet segur.
El que sí que sabem és que Pere Ramon va assassinar personalment la seva madrastra i que la causa estava relacionada amb el conflicte successori.
I el crim no li serví per aconseguir Barcelona.
Tot el contrari.
Pere Ramon fou castigat i sotmès a una dura penitència eclesiàstica. El papa Gregori VII condemnà l’assassí, que acabà abandonant els dominis paterns i morí abans que Ramon Berenguer I.
Quan el comte va morir l’any 1076, els seus dominis van passar conjuntament als fills d’Almodis: Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II.
D’una manera tràgica, per tant, Pere Ramon havia aconseguit exactament el contrari del que probablement pretenia.
Sang dins del Casal de Barcelona
Almodis fou enterrada a la catedral de Barcelona, on encara es conserva la seva sepultura.
Però la història tindria un epíleg encara més fosc.
Només onze anys després, el 1082, Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, moriria assassinat. Les sospites caurien sobre el seu propi germà, Berenguer Ramon II, que acabaria passant a la història amb el sobrenom de el Fratricida.
En poc més d’una dècada, dues lluites familiars per l’herència havien acabat amb dos membres de la casa comtal morts violentament.
L’assassinat d’Almodis de la Marca no és, per tant, només un crim medieval.
És també una història sobre el problema fonamental de les monarquies i dinasties medievals: quan el poder es transmetia dins d’una família, una disputa d’herència podia convertir germans, fills i madrastres en enemics mortals.