Antic Egipte

L’Egipte antic va ser una de les civilitzacions més longeves i influents de la història. Durant més de tres mil anys, les terres fertilitzades pel riu Nil van veure néixer un estat poderós governat pels faraons, capaç d’aixecar piràmides, temples monumentals i ciutats que encara avui desperten fascinació.

La història egípcia s’estén des de la unificació de l’Alt i el Baix Egipte, tradicionalment situada cap al 3100 aC, fins a la incorporació del país a l’Imperi Romà l’any 30 aC. Al llarg d’aquest immens període, Egipte visqué èpoques d’esplendor com l’Imperi Antic, l’Imperi Mitjà i l’Imperi Nou, però també guerres civils, invasions i períodes de domini estranger.

Faraons com Kheops, Hatshepsut, Akhenaton, Tutankamon o Ramsès II formen part d’una història marcada pel poder reial, la religió, l’escriptura jeroglífica i una concepció de la mort que va donar lloc a tombes extraordinàries i complexos funeraris monumentals.

En aquesta secció d’El Pedrenyal trobaràs articles sobre els faraons, les piràmides, els déus egipcis, les guerres, la vida quotidiana, l’arqueologia i els grans enigmes d’una civilització que va marcar profundament la història del Mediterrani i del Pròxim Orient.

  • Egipte romà: el graner de Roma i la província que August no va voler compartir

    Egipte romà: el graner de Roma i la província que August no va voler compartir

    Quan Roma va conquerir Egipte l’any 30 aC, no només va derrotar Cleopatra. Va posar les mans sobre el Nil, sobre Alexandria i sobre una de les màquines fiscals més rendibles del món antic. Egipte no va ser una província més: va ser una peça estratègica vigilada de prop pel poder imperial. Introducció La mort…

  • El Període Baix d’Egipte: el renaixement saïta i la fi de la independència faraònica

    El Període Baix d’Egipte: el renaixement saïta i la fi de la independència faraònica

    Després de segles de fragmentació, Egipte va intentar tornar a ser una gran potència sota la Dinastia XXVI, amb capital a Sais. Però aquell renaixement mirava tant cap al passat com cap al futur: copiava l’Egipte antic per reconstruir autoritat, mentre depenia de mercenaris grecs, aliances exteriors i un equilibri internacional cada vegada més perillós.…

  • Els perses a Egipte: administració imperial, resistències i el final dels faraons autòctons

    Els perses a Egipte: administració imperial, resistències i el final dels faraons autòctons

    El 525 aC, amb la conquesta de Cambises II, Egipte no només va perdre una guerra. Va entrar en una realitat nova: ja no era simplement un regne ocupat per estrangers, sinó una província dins un imperi immens. Aquest és el canvi de debò. Introducció El Període Baix és una època de renaixements, resistències i…

  • Entrada sense títol 264

    Nefertiti: la reina d’Amarna que va arribar a ser més que una consort Nefertiti no és només un rostre famós de l’antic Egipte. Va ser una figura clau del règim d’Akhenaton, visible en el culte, en la propaganda i en la nova capital d’Amarna. El problema és que, com passa sovint amb Egipte, la seva…

  • Entrada sense títol 261

    Akhenaton: reforma religiosa o revolució política? Què canvia i què continua Akhenaton no va voler només canviar uns ritus. Va intentar desmuntar el vell ordre religiós d’Egipte i, en tocar els temples, el clergat i la cort, va obrir una crisi de poder de primer ordre. El problema és que una cosa és proclamar una…

  • Hatxepsut, la faraó que es va fer rei d’Egipte

    Hatxepsut, la faraó que es va fer rei d’Egipte

    Pocs noms de l’antic Egipte expliquen tan bé com funcionava el poder com el d’Hatxepsut. No es va limitar a ser regent ni reina mare: va assumir el tron amb tots els títols, símbols i atributs d’un faraó, i va governar durant dècades en un dels moments més forts del Nou Imperi. Introducció Hatxepsut és…

  • Imperi Nou d’Egipte: quan els faraons van convertir el Nil en un imperi

    Imperi Nou d’Egipte: quan els faraons van convertir el Nil en un imperi

    Entre c. 1550 i 1069/1070 aC, Egipte va deixar de ser només un regne fluvial i es va convertir en una potència imperial. Va projectar força sobre Síria-Palestina, va sotmetre Núbia, va acumular riquesa en forma de botí i tributs, i va entrar de ple en la gran diplomàcia del Pròxim Orient, com mostren les…