Preparar una insurrecció requeria diners: armes, municions, transports i manteniment dels voluntaris. Francesc Macià va recórrer als catalans d’Amèrica per intentar finançar la independència.
Bons per a una futura República Catalana
El 23 d’abril de 1925, Macià impulsà l’Emprèstit Pau Claris, una emissió de bons destinada a finançar les activitats revolucionàries d’Estat Català.
Els títols, dissenyats per Miquel Soldevila, estaven signats per Macià en nom del govern provisional de Catalunya. Tenien valors de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes.
L’emissió prevista ascendia a 8.750.000 pessetes, una quantitat considerable per a l’època.
Els bons es distribuïren especialment entre les comunitats catalanes d’Amèrica, on existien nuclis independentistes molt actius, i també entre simpatitzants de Catalunya.
Buenos Aires es convertí en un centre important de suport econòmic. Un estudi històric documenta aportacions equivalents a unes 580.000 pessetes procedents d’aquella ciutat.
Però hi havia un problema: emetre bons no significava recaptar-ne tot l’import. La campanya obtingué recursos, però quedà lluny de les ambicions inicials.
Malgrat les limitacions, l’Emprèstit Pau Claris contribuí a finançar els preparatius de Prats de Molló.
Era molt més que una operació econòmica: representava l’intent d’organitzar i finançar una futura República Catalana abans que aquesta existís.