El defensor de Lluís Companys l’octubre de 1940 no era republicà ni catalanista. Era Ramon de Colubí, un capità d’artilleria que quatre anys abans havia participat en la revolta militar contra la República a Barcelona.
El juliol de 1936, Colubí era tinent del Regiment d’Artilleria Lleugera número 7 i participà en l’aixecament des de la caserna de Sant Andreu. Després del fracàs de la rebel·lió fou detingut i empresonat al vaixell Uruguay. Acabà condemnat a trenta anys de reclusió.
El gener de 1938 va recuperar la llibertat gràcies a un bescanvi de presoners. Passà a França i d’allà a la zona franquista, on continuà la guerra com a militar.
Quatre anys després de la revolta, el destí li reservava una situació extraordinària: defensar Lluís Companys.
⚖️ Colubí no es limità a cobrir l’expedient. Va intentar construir una defensa real, aconseguí que les germanes de Companys poguessin visitar-lo i recordà davant del tribunal que el president havia ajudat persones perseguides durant la guerra. Va demanar vint anys i un dia de presó, no la pena de mort exigida pel fiscal.
Després de la condemna encara envià un telegrama a Franco demanant clemència.
No va servir de res.
El militar que s’havia revoltat contra la República acabà intentant salvar la vida del president que aquella República havia defensat.