Entre els segles IV i VII, el cristianisme no només va omplir les ciutats de bisbes, basíliques i baptisteris. També va transformar el territori. Tombes de màrtirs, cementiris, esglésies rurals i antics espais romans adquiriren nous significats. A poc a poc, el mapa sagrat del món romà començava a ser un altre.
Durant segles, els habitants de l’Imperi havien reconegut el poder en els fòrums, els temples, els monuments públics i les grans vil·les. Però a l’antiguitat tardana aparegueren altres punts de referència: la tomba d’un màrtir, una petita església, un baptisteri o un cementiri podien convertir-se en centres d’una comunitat.
Cristianitzar el territori no consistia simplement a substituir Júpiter o Venus pel Déu cristià. Significava també canviar la manera d’enterrar, recordar i ocupar l’espai.
Tàrraco: voler descansar al costat dels màrtirs
Un dels millors exemples el trobem a Tàrraco.
L’any 259, el bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi foren executats a l’amfiteatre. Les seves restes foren traslladades al principal cementiri de la ciutat, vora el Francolí. Amb el temps, la proximitat de les tombes dels màrtirs esdevingué especialment desitjada pels cristians: és el fenomen que els arqueòlegs anomenen tumulatio ad sanctos, l’enterrament prop dels sants.
A començament del segle V s’hi aixecà una basílica vinculada a la seva memòria i es configurà un important complex cristià extramurs. La necròpolis de Tàrraco ha proporcionat més de 2.000 enterraments, amb fosses senzilles, sarcòfags, mausoleus i sepultures amb simbologia cristiana.
El que abans havia estat una perifèria funerària s’havia convertit en un dels espais sagrats més importants de la ciutat.
Empúries: la ciutat canvia de lloc
A Empúries, la transformació és encara més visible.
La gran ciutat romana monumental s’abandonà progressivament, però això no significà que desaparegués la població. Sant Martí d’Empúries mantingué una ocupació ininterrompuda, mentre que a Santa Margarida sorgí un nou sector d’hàbitat relacionat amb els edificis episcopals. Sobre sectors de l’antiga ciutat grega s’estengué també una gran necròpolis associada a dues esglésies funeràries.
Entre els segles IV i VII, per tant, Empúries ja no s’organitzava com la ciutat clàssica de segles anteriors. L’arqueologia mostra un territori més fragmentat, amb habitatges, espais religiosos, cementiris i instal·lacions productives distribuïts en nous centres. Les investigacions a Santa Margarida han identificat també restes relacionades amb el probable conjunt episcopal i el seu baptisteri.
Ègara, Girona i el Bovalar: una xarxa nova
A Ègara, l’actual Terrassa, les construccions cristianes apareixen ja a finals del segle IV. Quan cap al 450 es creà el bisbat d’Ègara, el lloc es transformà progressivament en un complex monumental amb catedral, baptisteri, església funerària, residència episcopal i nombrosos enterraments.
A Girona, el cementiri i la tomba venerada de sant Feliu, situats fora de les muralles, contribuïren des del segle IV a consolidar un nucli extramurs. L’actual basílica conserva vuit magnífics sarcòfags romans i paleocristians del segle IV.
I aquesta cristianització no era exclusivament urbana. A les terres de Ponent, per exemple, la basílica del Bovalar, a Seròs, disposava al segle VI d’un monumental baptisteri amb piscina d’immersió.
Arreu del territori, antigues vil·les foren transformades, reutilitzades o abandonades mentre apareixien noves formes de poblament. En alguns casos, els antics espais residencials o productius acabaren acollint també enterraments.
Els que no apareixen a les cròniques
Els cementiris ens permeten veure una societat que els textos gairebé ignoren.
Dones, infants, persones grans, treballadors i famílies modestes apareixen a través dels seus esquelets i de sepultures sovint molt senzilles. A Ègara, fins i tot s’han localitzat enterraments infantils al costat del baptisteri.
Cal, però, ser prudents: una tomba orientada o sense aixovar no és, per si sola, una prova inequívoca que el difunt fos cristià. Les pràctiques funeràries de l’antiguitat tardana eren més diverses del que pot semblar.
🏺 La peça que ens parla: la lauda de Santa Margarida
A Santa Margarida d’Empúries es trobà una espectacular lauda funerària de mosaic del primer quart del segle V. Cobria una tomba privilegiada i conservava una inscripció cristiana dedicada a un home d’uns seixanta anys, identificat amb dubtes a la mateixa inscripció com a possible bisbe.
Una tomba, un mosaic i un espai episcopal resumeixen perfectament el canvi.
Roma encara existia, però els llocs que donaven sentit al territori estaven canviant. I moltes vegades, aquest nou paisatge començava amb una tomba.
Fonts
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Necròpolis de Tàrraco.
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Empúries, Jaciment d’Empúries.
Ajuntament de Terrassa – Museu de Terrassa, Seu d’Ègara.
Ajuntament de Girona, informació històrica de Sant Feliu.
Museu de Lleida, Baptisteri del Bovalar.
Visitmuseum – MAC Empúries, Lauda funerària de mosaic.