Durant més d’un any, una guarnició catalana resistí encerclada al capdamunt de l’Acròpolis. El seu capità, Pere de Pau, esperava una ajuda que el rei Joan I havia promès, però que mai no va arribar.
A la primavera de 1388, el domini català d’Atenes agonitzava. Havien passat setanta-set anys des que la Companyia Catalana derrotà la noblesa franca a Halmyros i ocupà el ducat. Ara gairebé tot s’havia perdut.
L’última resistència sobrevivia dins del Castell de Cetines, el nom medieval de l’Acròpolis. Al capdavant hi havia Pere de Pau, cavaller català i darrer governador efectiu d’Atenes.
Un ducat que s’enfonsava
Pere de Pau havia estat nomenat governador el 1386, en representació del vicari general Bernat de Cornellà. Però el territori que havia de governar ja estava desintegrat.
Tebes i Livàdia havien caigut. Neopàtria estava aïllada. Mentrestant, el poderós senyor florentí Nerio Acciaiuoli, amo de Corint i Mègara, avançava sobre l’Àtica amb tropes pròpies i mercenaris.
Cap al gener de 1387, Nerio ja controlava la ciutat baixa d’Atenes. Pere de Pau i els seus homes es tancaren a l’Acròpolis.
El Castell de Cetines resisteix
L’Acròpolis no era aleshores un conjunt de ruïnes arqueològiques. Era una fortalesa formidable. Els Propileus s’havien convertit en un palau fortificat i el Partenó era la catedral de Santa Maria d’Atenes.
Des d’aquella roca, envoltada de muralles i precipicis, Pere de Pau resistí durant més d’un any. No sabem quants soldats tenia. Tampoc coneixem els combats concrets del setge. Les fonts només ens mostren una guarnició cada vegada més aïllada, assetjada i mancada de recursos.
A la ciutat s’estenia, a més, una epidèmia. No sabem si també afectà directament els defensors, però el cercle s’anava tancant.
Una flota que mai no va arribar
Pere de Pau envià Guerau de Rodonella a Catalunya per demanar auxili. Joan I respongué amb grans paraules. Prometé visitar personalment Atenes i assegurà que enviaria una flota per socórrer la ciutat.
Però cap flota no aparegué davant del Pireu.
A finals de 1387, fins i tot arribà a Catalunya el fals rumor que Pere de Pau havia mort. Quan el rei descobrí que continuava resistint, el confirmà en el càrrec, però tampoc no li envià soldats.
«No us podem ajudar»
A la primavera de 1388, Pere de Pau comunicà que ja no podia sostenir el castell sense reforços. La resposta de Joan I, datada el 22 d’abril, fou brutal per la seva claredat:
«Bonament a present no us podem ajudar.»
El monarca ordenava a la comtessa de Salona que intentés socórrer l’Acròpolis. Si això no era possible, autoritzava Pere de Pau a fer allò que considerés convenient.
Era una manera elegant d’abandonar-lo.
La fi de l’Atenes catalana
El 2 de maig de 1388, Nerio Acciaiuoli ocupà finalment l’Acròpolis. La dominació catalana d’Atenes havia acabat.
No sabem què va passar amb Pere de Pau. Potser morí durant el setge, potser escapà o potser negocià una capitulació i retornà a Catalunya. Les fonts callen just quan més voldríem escoltar-les.
La història dels catalans a Atenes no acabà amb una gran batalla. Acabà amb un petit grup d’homes tancats sobre la roca més famosa de Grècia, mirant cap al mar i esperant unes veles que mai no aparegueren.