Un rei destronat, un patrimoni venut i una última aposta
L’any 1349, Jaume III de Mallorca ja no era realment el sobirà d’un regne. Pere el Cerimoniós li havia ocupat Mallorca, Menorca i Eivissa el 1343, i el 1344 també havia conquerit el Rosselló i la Cerdanya. Després de diversos intents diplomàtics i militars fracassats, Jaume només conservava una part del seu patrimoni continental.
Però no havia renunciat a la corona. Va decidir preparar una expedició per recuperar Mallorca. Per finançar-la, va vendre Montpeller, la seva última gran possessió. Era una operació desesperada: si fracassava, ja no li quedaria pràcticament res.
La pèrdua del Regne de Mallorca
El conflicte entre Jaume III i Pere el Cerimoniós no era només una disputa personal entre cosins. També reflectia la tensió entre dues branques de la casa de Barcelona.
El Regne de Mallorca havia estat creat per Jaume I com una monarquia separada per als seus descendents. Durant dècades, els reis de Mallorca havien governat les Illes Balears, el Rosselló, la Cerdanya i Montpeller, tot i mantenir vincles feudals amb la Corona d’Aragó.
Pere el Cerimoniós considerava que Jaume III havia incomplert les seves obligacions com a vassall. Amb aquest argument, i aprofitant la seva superioritat militar, va ocupar Mallorca el 1343. Dos anys més tard, completà la conquesta dels territoris continentals.
Jaume III acceptà temporalment un acord per salvar la vida i conservar alguns drets, però no es resignà a perdre la seva herència. Les incursions contra el Conflent i la Cerdanya tampoc no canviaren la situació.
La venda de Montpeller
L’abril de 1349, Jaume III vengué la senyoria de Montpeller i Lattes al rei Felip VI de França. Montpeller era una ciutat rica, estratègica i comercialment important. També era una de les darreres bases territorials de la dinastia mallorquina.
La venda li proporcionà una quantitat enorme per a l’època. Les fonts acostumen a parlar de 120.000 escuts d’or, pagats en diversos terminis, encara que les equivalències exactes i les condicions financeres poden variar segons la documentació i la historiografia.
El primer pagament fou destinat a preparar l’expedició. Jaume III va convertir la seva última possessió segura en diners per comprar armes, contractar soldats i llogar vaixells.
La decisió mostra fins a quin punt estava disposat a arriscar-ho tot. No venia Montpeller per mantenir una cort reduïda ni per negociar una pau millor. El venia per intentar recuperar Mallorca per la força.
Aliats, contactes i mercenaris
Els preparatius es van desenvolupar entre Avinyó i els ports de la Provença. Jaume III buscà el suport de les corts i dels prínceps que encara podien ajudar-lo.
La cort papal d’Avinyó havia intervingut en les negociacions entre Jaume i Pere, però el papat no li proporcionà una força militar decisiva. Felip VI de França li facilità la venda de Montpeller, però tampoc no es comprometé a conquerir Mallorca per ell.
Un suport important fou el de Joana I de Nàpols, que també era comtessa de Provença. La seva posició facilità la utilització de ports provençals i la contractació de recursos navals.
L’exèrcit de Jaume III fou, sobretot, una força de mercenaris. Hi havia cavallers, homes d’armes, infants, ballesters i especialistes contractats a canvi de paga. Les xifres no són uniformes: algunes fonts parlen d’uns centenars de cavallers i diversos centenars o milers d’infants.
Aquesta dependència dels diners era un problema greu. Els mercenaris podien oferir una força militar considerable, però exigien pagaments regulars. Si la campanya s’allargava o els diners s’acabaven, l’exèrcit podia dissoldre’s.
La flota i la sortida cap a Mallorca
També calia preparar una flota capaç de transportar soldats, cavalls, armes i provisions. Les reconstruccions més habituals parlen d’unes setze embarcacions, entre galeres, uixers —vaixells preparats per transportar cavalls— i naus de càrrega.
La flota es reuní en diversos ports de la Provença. La coordinació no era senzilla: calia embarcar tropes de procedències diferents, garantir l’alimentació dels animals i mantenir en secret el punt exacte del desembarcament.
L’expedició salpà finalment cap a Mallorca a la tardor de 1349. L’11 d’octubre, les forces de Jaume III desembarcaren a la zona de Formentor i la badia de Pollença. El rei havia aconseguit arribar a l’illa, però encara li quedava la part més difícil: avançar cap a l’interior i aconseguir que els mallorquins s’aixequessin en favor seu.
Una aposta de guanyar o morir
Jaume III havia venut Montpeller, contractat un exèrcit i posat en marxa una flota. Ja no tenia una retirada fàcil ni recursos per preparar una segona expedició.
No podem afirmar que busqués morir, però sí que la seva situació no li deixava gairebé cap alternativa. Havia convertit tot el que li quedava en una última aposta militar.
Navegava cap a Mallorca per recuperar la corona. Si fracassava, perdria el regne, el patrimoni i probablement la seva pròpia vida. El desenllaç arribaria pocs dies més tard, als camps de Llucmajor.