Més d’un segle abans que Mallorca fos incorporada definitivament a al-Àndalus, les Balears ja eren objectiu de ràtzies marítimes. L’any 798, una crònica carolíngia deixà una frase brevíssima però reveladora: pirates musulmans havien saquejat Mallorca i Menorca. L’episodi ens transporta a un Mediterrani sense fronteres marítimes segures, on comerciants, guerrers i saquejadors compartien les mateixes rutes.
Una frase escrita fa més de 1.200 anys
La notícia és sorprenentment directa. Els anomenats Annales qui dicuntur Einhardi, una versió dels annals carolingis, expliquen sota l’any 798:
Insulae Baleares […] a Mauris piraticam exercentibus depraedatae sunt.
És a dir: les illes Balears, que els seus habitants anomenaven Mallorca i Menorca, foren saquejades per “maures que practicaven la pirateria”.
Els Annales Regni Francorum encara són més lacònics: «Les illes Balears foren saquejades per maures i sarraïns».
No sabem quantes naus hi participaren, on desembarcaren ni quines poblacions atacaren. Tampoc podem saber fins a quin punt es tractava d’una expedició organitzada per una autoritat política o d’una iniciativa de grups marítims independents. Precisament per això convé parlar de saquejadors o pirates musulmans, tal com fa la mateixa font, i no convertir automàticament l’episodi en una «invasió de l’emirat de Còrdova».
Unes Balears en terra de ningú
Les Balears del 798 eren molt diferents de la Mallorca islàmica dels segles posteriors.
Després de la desaparició efectiva del poder bizantí a l’extrem occidental de la Mediterrània, les illes sembla que conservaren estructures polítiques locals, probablement hereves del món romanobalear. Fonts musulmanes fins i tot parlen de «reis» de Mallorca i Menorca. Cap al 707, una primera expedició musulmana ja havia arribat a les illes i hauria establert algun tipus de pacte amb aquestes autoritats.
Però les Balears encara no formaven part plenament d’al-Àndalus. La conquesta efectiva arribaria més d’un segle després, a començaments del segle X.
Això convertia Mallorca i Menorca en una peça vulnerable situada entre diversos mons: al-Àndalus a ponent, els territoris francs al nord, les costes cristianes d’Itàlia i les illes de Còrsega i Sardenya més enllà del mar.
Era un Mediterrani on cap poder occidental controlava completament les rutes marítimes.
I els balears demanaren ajuda a Carlemany
La història no acabà amb el saqueig.
L’any següent, 799, els annals carolingis expliquen que els habitants de les Balears demanaren auxili als francs. Segons la crònica, reberen ajuda i aconseguiren defensar-se dels saquejadors. Una altra versió afirma que a Mallorca diversos pirates musulmans foren morts i que les seves insígnies foren enviades a Carlemany com a trofeu.
Això no significa necessàriament que Mallorca passés a formar part estable de l’Imperi Carolingi. Les fonts són massa escasses per afirmar-ho. Però demostra que les Balears mantenien contactes polítics amb el món franc i que el conflicte marítim ja afectava tot el Mediterrani occidental.
Abans dels grans corsaris
Quan pensem en pirates mediterranis solem imaginar galeres barbaresques, corsaris otomans i torres de guaita del segle XVI.
Però la història havia començat molts segles abans.
El saqueig del 798 ens mostra un Mediterrani altmedieval fragmentat, amb costes difícils de defensar i grups armats capaços de navegar centenars de quilòmetres per atacar una illa, capturar persones o mercaderies i desaparèixer de nou mar endins.
La pirateria que segles després aterraria les costes catalanes tenia antecedents molt antics.
Fonts
- Annales Regni Francorum, any 798: saqueig de les Balears per «maures i sarraïns».
- Annales qui dicuntur Einhardi, 798-799: referència explícita als «maures que practicaven la pirateria» i als combats de Mallorca.
- Josep Amengual i Batle, estudi sobre les Balears tardoromanes i altmedievals, Mayurqa.
- Estudi acadèmic sobre els assentaments i la incorporació de les Balears al món andalusí, amb referències als episodis de 707 i 798-799.