La primavera de 1915, Àustria-Hongria semblava el membre més feble de les Potències Centrals. Rússia ocupava bona part de Galítsia i preparava noves operacions contra els Habsburg. Però una concentració massiva d’artilleria i tropes alemanyes prop de Gorlice i Tarnów va transformar la situació en qüestió de dies.
La ruptura no va expulsar Rússia de la guerra, però va desencadenar una retirada de centenars de quilòmetres i va convertir el Front Oriental en el gran èxit militar de les Potències Centrals durant el 1915.
Introducció
A començaments de 1915, la guerra al Front Oriental semblava avançar en una direcció preocupant per a Viena. L’exèrcit austrohongarès havia patit enormes pèrdues durant les campanyes de Galítsia i les batalles hivernals dels Carpats. Rússia controlava importants territoris de Galítsia i Bucovina i confiava que una nova ofensiva pogués acabar de doblegar la monarquia dels Habsburg.
Per a Alemanya, permetre el col·lapse del seu principal aliat era inacceptable. Berlín havia aconseguit victòries contra els russos, especialment a Tannenberg, però continuava atrapada en una guerra de dos fronts. Calia estabilitzar l’est abans que Àustria-Hongria es trenqués.
La resposta seria una ofensiva conjunta alemanya i austrohongaresa en un sector aparentment secundari de Galítsia.
I funcionaria molt millor del que els seus planificadors havien previst.
Per què Gorlice-Tarnów era el punt adequat per atacar
Els caps militars alemanys i austrohongaresos no coincidien sempre en les prioritats de la guerra. Però la situació de la primavera de 1915 els obligà a cooperar.
El sector escollit es trobava a l’est de Cracòvia, entre Gorlice i Tarnów. La zona disposava de bones connexions ferroviàries per concentrar tropes i municions, mentre que el Vístula al nord i els Beskids al sud ajudaven a protegir els flancs de l’operació.
El comandament principal recaigué en el general alemany August von Mackensen. Sota les seves ordres actuarien principalment el nou 11è Exèrcit alemany i el 4t Exèrcit austrohongarès.
En el conjunt de l’operació es van concentrar aproximadament 220.000 homes i unes 900 peces d’artilleria, segons l’estudi de Richard Lein per a la International Encyclopedia of the First World War. Davant seu hi havia el 3r Exèrcit rus de Radko Dimitriev.
La diferència decisiva no era simplement el nombre de soldats.
Era el foc.
Els russos patien una greu escassetat d’artilleria pesada i municions. Moltes de les seves fortificacions eren insuficients per resistir un bombardeig de gran calibre. Encara pitjor, la intel·ligència russa havia detectat la concentració enemiga, però el sector no va ser reforçat adequadament perquè bona part de les reserves estaven compromeses als Carpats.
El 2 de maig de 1915: l’artilleria obre la porta
La preparació artillera començà l’1 de maig, però el gran assalt d’infanteria es produí el 2 de maig de 1915. Aquesta diferència explica per què algunes fonts daten l’inici de l’ofensiva l’1 de maig i d’altres el dia 2.
A primera hora del matí, centenars de canons alemanys i austrohongaresos van concentrar el foc sobre un sector relativament reduït del front. Després d’unes quatre hores de bombardeig especialment intens, la infanteria avançà contra les posicions russes. El mateix Mackensen descriuria posteriorment com el foc principal començà a les sis del matí i l’assalt general a les deu.
La combinació era simple però devastadora: concentrar una potència de foc aclaparadora en un punt, destruir o paralitzar les defenses i enviar immediatament la infanteria a explotar la ruptura.
Els russos van resistir en diversos sectors, però no disposaven de prou artilleria ni d’un sistema defensiu en profunditat capaç d’absorbir l’impacte.
La línia va començar a cedir.
En només vuit dies, el 3r Exèrcit rus havia quedat greument desorganitzat i el comandament rus es veié obligat a retirar-se cap al riu San. Els reforços que arribaven sovint eren llançats al combat de manera fragmentària i podien ser envoltats o superats abans d’establir una nova defensa.
Gorlice-Tarnów havia deixat de ser una ofensiva local.
El front s’estava obrint.
De Galítsia a Varsòvia: comença la Gran Retirada
Les Potències Centrals no van donar temps als russos per recuperar-se.
El 3 de juny recuperaren la fortalesa de Przemyśl. El 22 de juny entraren a Lemberg, l’actual Lviv. El comandament rus ja havia ordenat l’evacuació general de Galítsia.
Però l’ofensiva continuà durant l’estiu.
Noves operacions alemanyes des del nord van convertir la retirada local en una retirada general de l’exèrcit tsarista. Rússia abandonà el gran sortint polonès per evitar que els seus exèrcits quedessin atrapats.
El 5 d’agost de 1915, els alemanys entraren a Varsòvia. A finals del mes, les Potències Centrals controlaven pràcticament tot el territori de la Polònia russa i el front havia retrocedit cap a una nova línia que s’estenia des de la regió bàltica fins a la frontera romanesa.
Durant aproximadament quatre mesos, l’exèrcit rus retrocedí més de 450 quilòmetres en alguns sectors. Les pèrdues acumulades durant la campanya d’estiu superaren el milió d’homes entre morts, ferits i presoners, a més d’enormes quantitats d’artilleria, fusells i equipament difícilment reemplaçables per la indústria russa.
Era la Gran Retirada de 1915.
Una victòria enorme, però no una victòria definitiva
Gorlice-Tarnów va salvar Àustria-Hongria d’una situació extremadament perillosa.
Quan Itàlia declarà la guerra a l’Imperi Austrohongarès el 23 de maig de 1915, Viena ja podia respirar una mica més tranquil·la a l’est. La retirada russa permetria transferir forces cap al nou front italià i evitar que els Habsburg haguessin d’afrontar simultàniament una ofensiva russa als Carpats i una ofensiva italiana als Alps.
També havia quedat demostrada una idea militar important: una concentració massiva d’artilleria, ben coordinada amb la infanteria i aplicada contra un sector feble, podia trencar una línia defensiva moderna. Gorlice-Tarnów es convertiria en un exemple estudiat durant la resta de la guerra.
Però seria un error interpretar-ho com la derrota definitiva de Rússia.
Els exèrcits russos van perdre territori i centenars de milers d’homes, però van evitar ser destruïts en grans encerclaments. Rússia disposava d’una profunditat territorial immensa i continuava tenint milions d’homes mobilitzables.
El front acabà estabilitzant-se.
L’any següent, el 1916, l’ofensiva Brussílov demostraria que l’exèrcit rus encara era capaç de llançar operacions devastadores contra Àustria-Hongria.
Gorlice-Tarnów havia guanyat una campanya.
No havia guanyat la guerra.
Conclusió
Gorlice-Tarnów va ser un dels grans punts d’inflexió del Front Oriental durant la Primera Guerra Mundial.
A la primavera de 1915, Rússia semblava disposada a augmentar la pressió sobre una Àustria-Hongria exhausta. Uns mesos després, havia perdut Galítsia, Polònia i centenars de quilòmetres de territori.
La combinació de concentració de forces, superioritat artillera, sorpresa operativa i comandament coordinat va permetre a les Potències Centrals transformar una ofensiva limitada en una retirada general russa.
Però també mostrà els límits de la victòria militar durant la Gran Guerra. Els alemanys podien trencar el front i conquerir enormes extensions de territori, però no podien destruir Rússia.
El 1915, Gorlice-Tarnów va capgirar el Front Oriental. Rússia, però, encara estava lluny de caure.