Al número 25 de la Rambla de la Llibertat, entre porxos medievals, comerços i el moviment constant del centre de Girona, una façana blanca obliga a aixecar la mirada. És la Casa Norat, un dels edificis modernistes més espectaculars de la ciutat i, alhora, un dels que millor demostren com el Modernisme podia transformar una construcció antiga sense enderrocar-la.
La seva ubicació no és casual. La Rambla, nascuda com a espai de mercat a l’edat mitjana, continuava sent a començaments del segle XX el principal eix comercial i social de Girona. Reformar-hi una casa era també exhibir prosperitat davant tota la ciutat cada dia.
L’edifici ja existia quan Josep Norat i Turbau i la seva esposa, Joaquima Puig i Montserrat, en van promoure la reforma. Entre 1912 i 1913, l’arquitecte gironí Joan Roca i Pinet va intervenir sobretot en la façana orientada a la Rambla i va convertir una casa entre mitgeres en una obra carregada de simbolisme, escultura i color. La Casa Norat consta de planta baixa i quatre pisos, però la seva composició evita qualsevol sensació de monotonia.
El gran element protagonista és la tribuna del pis principal. Ocupa pràcticament tota l’amplada de la façana i avança sobre el carrer com una gran caixa de pedra i vidre. Les columnes esveltes, els capitells vegetals, les línies ondulants i els vitralls creen un conjunt refinat que recorda l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner. No és una còpia directa, però sí que comparteix el seu gust per combinar estructura, arts decoratives i escultura en una sola obra.
Aquesta tribuna concentra els detalls més sorprenents. Als extrems hi apareixen dos caps femenins de llargues cabelleres, amb una expressió serena i melangiosa. Al centre, dos dracs alats sostenen medallons amb les inicials «J. P.» i «J. N.», corresponents als promotors de la reforma. Les escultures són obra de Joan Oliver de Bezzi, autor també d’altres peces públiques de Girona. Per damunt dels finestrals, els vitralls incorporen motius florals i dues libèl·lules, una figura molt pròpia de l’imaginari modernista.
La decoració continua als pisos intermedis amb esgrafiats subtils i motius vegetals. A la part superior, una galeria de petites columnes i obertures verticals evoca les galeries dels palaus gòtics, mentre que el coronament ondulant trenca la línia recta dels edificis veïns. A la planta baixa, les grans obertures comercials queden emmarcades per parelles de columnes, de manera que tota la façana manté una mateixa coherència ornamental.
La restauració realitzada el 1995 va recuperar la presència de la pedra, els esgrafiats i els elements escultòrics. Actualment, la Casa Norat forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. No és només una façana bonica: és el testimoni d’una Girona que, a començaments del segle XX, volia modernitzar-se sense renunciar a la seva memòria medieval.
La pròxima vegada que passeu per la Rambla, no mireu només els aparadors. Aixequeu el cap. Entre les fulles dels arbres encara hi ha dos dracs que vigilen Girona.