«L’Indépendant», de Perpinyà, diu que entre els soldats francesos que van anar a Salònica, hi havia rossellonencs que van quedar parats al sentir que gent de Salònica els contestava en català. Eren especialment jueus, venedors ambulants de tota mena d’objectes de poc preu.
[pms-restrict]
Aquest fet l’explica l’erudit bibliòfil rossellonenc en Pere Vidal recordant que els jueus residents al Call de Perpinyà, al Puig de Sant Jaume, van ser expulsats d’ordre del rei en setembre de 1403, conduïts a Portvendres, apilotats al navili barceloní «Santa Maria i Sant Cristòfol» i enviats a les platges de Nàpols, d’on algunes famílies van poder anar a Constantinopla i d’allí a Salònica, on a través dels segles han conservat l’idioma català, com els jueus expulsats de terres d’Ibèria i que igualment anaren a Salònica conserven el castellà arcaic, que encara parlen i escriuen.
«Com es pot veure —afegeix “L’Indépendant”— el nostre bell parlar ha resistit totes les tempestes de la Història i així per força ens l’ha de fer més grat. Estigueu orgullosos de que la nostra llengua sigui parlada en un altre recó més del planeta, i estimeu-la cada vegada més. Ja ha dit Sèneca que el qui no aprecia sa llengua, no s’aprecia a si mateix. La llengua fa l’home.»
Article publicat a «La Veu de Catalunya» e Dimarts 12 de setembre del 1916.
[/pms-restrict]