Al centre de Sant Cugat del Vallès s’aixeca un dels grans conjunts monàstics medievals de Catalunya. Avui el monestir sembla integrat plenament dins la ciutat, però durant segles la situació era gairebé la contrària: la vila va créixer a l’ombra d’un monestir que era alhora centre religiós, propietari de terres i senyor feudal.
Els orígens del monestir són molt anteriors a la comunitat benedictina medieval. Al mateix indret on avui s’aixeca el monestir hi havia, durant l’antiguitat tardana, una fortificació d’origen romà i un espai de culte paleocristià. Aquest lloc apareix en les fonts medievals amb el nom d’Octavià i la tradició cristiana el va relacionar amb el martiri de sant Cugat, un cristià que hauria estat executat a la zona durant les persecucions de l’Imperi romà. Amb el pas dels segles, aquell primer centre religiós acabaria donant lloc al gran monestir benedictí de Sant Cugat.
La comunitat benedictina es documenta des del segle IX, i durant els segles X i XI les donacions i adquisicions convertiren Sant Cugat en un dels grans dominis eclesiàstics del comtat de Barcelona. Bona part de les seves propietats es concentraven al Vallès, especialment entorn de Sant Cugat, Cerdanyola, Ripollet i Reixac, tot i que també en tenia al Baix Llobregat, el Barcelonès, el Penedès i l’Anoia.
El saqueig d’al-Mansur del 985 va afectar greument la comunitat, però el monestir es recuperà sota l’abat Odó, una figura decisiva. Els privilegis polítics i pontificis obtinguts en aquells anys reforçaren la independència i el poder de l’abadia. El monestir exercia drets sobre terres i habitants i durant segles la seva història quedà estretament lligada a la de la vila de Sant Cugat. La vida monàstica s’acabaria definitivament amb l’exclaustració de 1835.
Què hem de veure?
La gran joia és, sense discussió, el claustre romànic. La seva construcció començà cap al 1190 i estava pràcticament acabada vers el 1220. Les galeries inferiors conserven 144 capitells romànics, esculpits en pedra de Montjuïc, amb una extraordinària diversitat de motius: passatges bíblics, animals, monstres, motius vegetals i escenes relacionades amb la vida quotidiana.
I aquí cal buscar una petita meravella. El mestre Arnau Cadell va deixar constància de la seva autoria i fins i tot es va representar treballant la pedra. En una època en què la majoria dels artistes permanecien anònims, trobar l’escultor medieval retratat dins la seva pròpia obra és excepcional. Val la pena recórrer el claustre lentament: els capitells no són simplement decoració, sinó un autèntic llibre d’imatges medieval.
L’església també mereix una visita pausada perquè permet observar la transició del romànic al gòtic. La construcció es prolongà durant aproximadament dos segles: les parts més antigues conserven formes romàniques, mentre que les posteriors incorporen arcs apuntats, grans finestrals i un magnífic cimbori octagonal. A la façana destaca especialment la gran rosassa gòtica, acabada el 1337, una de les de majors dimensions conservades a Catalunya.
A l’interior també es pot veure el monumental sepulcre de l’abat Odó, mentre que el Museu del Monestir permet entendre l’evolució arquitectònica del conjunt i la vida quotidiana de la comunitat benedictina. Muralles, claustre, església i palau abacial recorden que Sant Cugat no era només un lloc de pregària: era també un centre de poder.
Un complement imprescindible: el Celler Modernista
A pocs minuts caminant del monestir trobem un edifici que explica una Sant Cugat molt diferent: la de pagesos, vinyes i cooperatives.
El Celler Cooperatiu va néixer el 1921, quan 51 viticultors constituïren el Sindicat Vitivinícola i Caixa Rural de Sant Medir i encarregaren el projecte a Cèsar Martinell, un dels grans especialistes catalans en arquitectura agrària. Les dificultats econòmiques impediren construir íntegrament el projecte original, però la sala d’elaboració conservada mostra perfectament la filosofia de Martinell: crear una arquitectura alhora funcional, econòmica i monumental.
Les voltes de maó i els arcs parabòlics recorden l’herència de l’arquitectura gaudiniana, però tot l’edifici estava pensat per facilitar el procés de producció. Encara s’hi conserven espais i maquinària que permeten entendre com s’elaborava el vi. El celler produïa principalment vi blanc de pansalet, nom local del xarel·lo, i arribà al seu màxim l’any 1960, amb gairebé 1,3 milions de litres. La darrera verema s’hi elaborà el 1988.
És un complement perfecte al monestir: en una mateixa passejada podem recórrer gairebé mil anys d’història de Sant Cugat, des del poder feudal dels abats fins al món dels viticultors del segle XX.
Informació de servei
El Museu del Monestir i el claustre són a la plaça de l’Om, 1. Actualment l’entrada és gratuïta. Obren de dimarts a dissabte de 10.30 a 13.30 h i de 17 a 20 h, i diumenges de 10.30 a 14.30 h. Els dilluns romanen tancats, excepte festius. El Museu organitza també visites comentades.
El Celler Modernista, a la plaça de la Cooperativa, obre diumenges i festius de 10.30 a 14.30 h. El tercer diumenge de cada mes s’hi programa habitualment una visita comentada gratuïta.
Abans de desplaçar-vos-hi, és recomanable consultar el web dels Museus de Sant Cugat o l’oficina de turisme per confirmar horaris, visites guiades, accessos i possibles canvis en les condicions de visita.