Jaume III de Mallorca: del nadó protegit per Ramon Muntaner al rei de nou anys

Abans de perdre el regne, abans de l’exili i abans de Llucmajor, Jaume III de Mallorca ja havia viscut una infància excepcional. Va perdre la mare poc després de néixer, el pare morí combatent a Grècia i, amb només nou anys, es convertí en hereu d’una corona que ja estava sota pressió.

Jaume III de Mallorca del nadó protegit per Ramon Muntaner al rei de nou anys

Un nen nascut lluny de Mallorca

Jaume III va néixer a Catània, a Sicília, el 5 d’abril de 1315. Era fill de l’infant Ferran de Mallorca i d’Isabel de Sabran, hereva de drets sobre el principat d’Acaia, a Grècia.

La seva mare va morir de sobrepart. El nen quedava així sense mare quan tot just acabava de néixer, mentre el seu pare preparava una expedició militar cap a Morea per defensar els drets que reclamava a través del matrimoni.

Ferran tenia, per tant, un problema immediat: què fer amb el seu fill mentre ell marxava cap a una campanya incerta?

La resposta seria un dels episodis més sorprenents de tota la vida de Jaume III.

Ramon Muntaner porta el futur rei fins a Perpinyà

Ferran confià el nadó a Ramon Muntaner, veterà de les expedicions mediterrànies i futur autor d’una de les grans cròniques catalanes.

Muntaner assumí la responsabilitat de transportar aquell infant de poques setmanes des de Catània fins a Perpinyà, una de les principals residències de la dinastia mallorquina.

Allà el lliurà a la seva àvia paterna, Esclarmonda de Foix, esposa de Jaume II de Mallorca i mare del rei Sanç i de Ferran. Esclarmonda rebé personalment el seu net a Perpinyà el 1315.

Jaume quedava així integrat dins la cort familiar del Regne de Mallorca i sota la protecció del seu oncle, el rei Sanç I.

Però la desgràcia familiar encara no havia acabat.

El pare mor a Grècia

Ferran de Mallorca desembarcà a Morea amb una força formada per centenars de genets i peons. Inicialment aconseguí alguns èxits, però la situació militar es complicà amb l’arribada de reforços enemics.

El 5 de juliol de 1316, Ferran morí combatent a la batalla de Manolada, després d’intentar una sortida desesperada davant una situació cada vegada més insostenible.

Jaume tenia poc més d’un any.

En poc temps havia perdut la mare i el pare. La seva àvia Esclarmonda també morí el 1316. El futur rei quedava, per tant, completament dependent de la protecció de la família reial mallorquina.

El rei Sanç, que no tenia descendència legítima, acabaria designant el seu nebot Jaume com a hereu. Era una decisió de gran transcendència perquè evitava que la seva mort obrís automàticament la porta a l’absorció del regne per la Corona d’Aragó.

Un rei de nou anys

Quan Sanç morí el 4 de setembre de 1324, Jaume només tenia nou anys.

La successió va desencadenar immediatament una crisi. Jaume II d’Aragó considerava que podia reclamar els territoris mallorquins i intentà impugnar la successió del jove Jaume. No va ser només una disputa de juristes: hi hagué pressions polítiques i militars, i forces de la Corona d’Aragó penetraren al Rosselló durant la crisi.

La situació podia haver acabat amb la desaparició del Regne de Mallorca.

Però hi intervingué el papa Joan XXII, que impulsà consultes jurídiques i contribuí a frenar l’escalada. Finalment, Jaume II d’Aragó acceptà la successió del nen.

Jaume III conservaria la corona sota la tutela del seu oncle Felip de Mallorca, que actuà com a regent.

Un regne salvat, però molt fràgil

Jaume III havia aconseguit conservar l’herència familiar, però la crisi havia deixat clar el problema de fons.

El Regne de Mallorca era un estat dispers: les Illes Balears, el Rosselló, la Cerdanya, Montpeller i altres territoris separats geogràficament, situats entre potències molt més grans.

I, a més, el rei de Mallorca mantenia una relació feudal amb el rei d’Aragó.

Jaume III encara era un nen, però la gran batalla política de la seva vida ja havia començat.

Conclusió

La vida de Jaume III podria haver acabat abans gairebé de començar. Sense mare, sense pare i convertit en hereu amb només nou anys, va aconseguir conservar una corona que la Corona d’Aragó ja havia intentat incorporar.

Però la crisi de 1324 només havia ajornat el conflicte.

Anys després, un altre rei d’Aragó, Pere el Cerimoniós, tornaria a posar els ulls sobre el Regne de Mallorca. I aquesta vegada el desenllaç seria molt diferent.

Deixa una resposta