Quan l’Imperi romà començà a transformar-se, el camp no quedà buit. Les grans vil·les canviaren de funció, algunes es fragmentaren i d’altres acabaren donant pas a petits assentaments. L’arqueologia mostra que entre la vil·la romana i el món medieval hi hagué segles de transformacions, adaptacions i continuïtats.
Quan imaginem la fi del món romà, és fàcil pensar en ciutats abandonades, vil·les saquejades i camps deixats de conrear. Però al territori de l’actual Catalunya el procés fou molt més lent i desigual.
Les vil·les no desaparegueren totes alhora. Durant els segles IV i V encara n’hi havia de riques i monumentals, mentre d’altres reduïen els espais residencials i reforçaven les activitats agrícoles. Al segle VI, el model clàssic de villa havia perdut molt de pes, però això no significava pas que el camp hagués deixat de produir o d’estar habitat. L’arqueologia documenta nous assentaments rurals, més modestos i fragmentats.
🌿 Vilauba: cinc segles de transformacions
Un dels millors llocs per observar aquest procés és Vilauba, a Camós, prop de Banyoles.
Durant l’Alt Imperi era una explotació agrícola amb una residència organitzada al voltant d’un pati porticat. Hi havia menjadors decorats, termes, un rebost i fins i tot un petit larari amb figures de divinitats domèstiques. Però després de l’incendi que afectà la vil·la a finals del segle III, la seva fesomia canvià profundament.
En època tardoromana, l’activitat productiva adquirí cada vegada més importància. Vilauba arribà a disposar de tres premses d’oli funcionant simultàniament, amb cisternes de decantació i grans recipients d’emmagatzematge.
I encara hi hagué una nova transformació. Després de l’abandonament de la vil·la pròpiament dita, al seu costat aparegué un petit assentament visigot. Les fases dels segles VI i VII mostren que aquell indret continuava habitat, però ja dins d’un món rural diferent.
🏛️ Quan el mosaic deixa pas al magatzem
Vilauba no fou un cas aïllat.
A Torre Llauder, a Mataró, una gran vil·la del territori d’Iluro havia tingut mosaics, termes privades i patis monumentals. Però en fases tardanes alguns antics espais residencials adquiriren usos productius; fins i tot s’ha documentat l’ocupació d’una habitació pavimentada amb mosaic per instal·lar-hi grans recipients d’emmagatzematge.
Als Munts, a Altafulla, trobem l’altre extrem: una de les residències aristocràtiques més luxoses de la Hispània romana. Un incendi a finals del segle III inicià un procés de transformació, però el jaciment continuà ocupat. A començaments del segle V s’hi efectuaren noves reformes i el lloc tingué fases tardoromanes i visigodes fins al segle VII.
Al nord, el Pla de l’Horta, a Sarrià de Ter, mostra la riquesa que podien assolir les explotacions rurals situades prop de Gerunda i de la Via Augusta. I a Darró, a Vilanova i la Geltrú, les excavacions han documentat una llarga ocupació romana i importants transformacions dels espais residencials durant l’Antiguitat tardana.
Jaciments del Penedès, el Vallès, l’Empordà, les terres de Ponent i el litoral mostren que no parlem d’un fenomen local, sinó d’una profunda reorganització del poblament rural.
👨🌾 La gent que gairebé mai apareix als llibres
Aquell camp estava ple de persones: propietaris, administradors, esclaus, pastors, petits pagesos i colons, agricultors jurídicament lliures però que durant l’Imperi tardà podien quedar fortament vinculats a la terra que treballaven. La seva situació no era idèntica a la servitud medieval i continua sent objecte de debat entre els historiadors.
Les dones participaven en la producció domèstica, l’elaboració i conservació dels aliments, el tèxtil i moltes tasques agrícoles. Però tampoc totes eren simples treballadores dependents: el dret romà permetia a les dones posseir, heretar i transmetre patrimoni, encara que dins d’una societat profundament desigual.
🌍 Mentrestant, a l’Imperi…
L’Estat romà continuava necessitant cereals, vi, oli, impostos i soldats. Les propietats rurals i les aristocràcies terratinents adquiriren més pes mentre moltes institucions cíviques tradicionals es debilitaven.
Però seria un error anomenar aquest món «feudal».
Encara no hi havia castells termenats, senyors feudals ni el sistema de dependències propi de la plena Edat Mitjana. El que estem veient és una societat tardoromana que es ruralitza i es transforma, i de la qual sorgiran formes de poblament molt diferents.
🏺 La peça que ens parla: la premsa de Vilauba
Una gran biga de fusta pressionant cabassos plens de pasta d’oliva. Un dipòsit impermeabilitzat recollint-ne el líquid. Gerres esperant l’oli acabat.
La premsa de Vilauba explica millor que molts palaus què estava passant.
Roma canviava. Les vil·les també. Però el camp continuava treballant.
👉 Si t’ha interessat aquesta història, comparteix l’article, deixa un like i segueix la pàgina. Continuarem descobrint com el món romà es transformà fins a convertir-se en la Catalunya de l’Antiguitat tardana.
Fonts
Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Marta Prevosti, L’evolució de la vil·la romana en el període tardoromà a Catalunya. Consulta l’estudi de l’ICAC
Museus de Banyoles, documentació arqueològica de la vil·la romana i visigoda de Vilauba. Vil·la romana de Vilauba
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Vil·la romana dels Munts. Els Munts — MNAT
Ajuntament de Mataró, Museu de Mataró, documentació sobre Torre Llauder. Torre Llauder
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, excavacions de Darró/Adarró. Jaciment de Darró