El 25 d’octubre de 1349, Jaume III de Mallorca moria a la batalla de Llucmajor intentant recuperar el regne que Pere el Cerimoniós li havia arrabassat. Però la derrota no va acabar amb la reclamació de la dinastia mallorquina. El seu fill, Jaume IV de Mallorca, ferit i capturat després de la batalla, va heretar els drets del seu pare. Heretava una corona, però no un regne que pogués governar.
Qui era Jaume IV de Mallorca?
Jaume havia nascut a Perpinyà el 1338, fill de Jaume III i de Constança d’Aragó. Quan el seu pare desembarcà a Mallorca el 1349 per intentar recuperar l’illa, el jove príncep l’acompanyà. Tenia només uns onze anys.
La derrota de Llucmajor li va canviar completament la vida. Jaume III va morir al camp de batalla i el seu fill fou fet presoner, juntament amb la seva germana Isabel de Mallorca i la seva madrastra, Violant de Vilaragut.
Des d’aquell moment, Jaume es convertí en Jaume IV, rei titular de Mallorca. Pere el Cerimoniós, però, controlava efectivament Mallorca, el Rosselló i la Cerdanya. Per tant, Jaume havia heretat sobretot una reclamació dinàstica.
Tretze anys presoner de Pere el Cerimoniós
Jaume passà bona part de la seva joventut empresonat, primer a Xàtiva i després a Barcelona. La captivitat s’allargà fins al 1362, quan aconseguí escapar amb l’ajuda de partidaris de l’antiga dinastia mallorquina.
La fugida transformà aquell antic presoner en un actor de la política europea. Jaume buscà aliats que poguessin proporcionar-li diners i soldats per recuperar els dominis del seu pare.
El suport més espectacular arribà a Nàpols.
Jaume IV es converteix en rei consort de Nàpols
El 1363 es casà amb Joana I de Nàpols, una de les sobiranes més poderoses de la Mediterrània occidental. Jaume es convertia així en rei consort de Nàpols, però el matrimoni no li proporcionà el poder polític que probablement esperava: quedà apartat del govern efectiu del regne.
Pocs anys després abandonà Nàpols i tornà a buscar una oportunitat militar.
La guerra civil castellana li oferí una. Jaume s’uní al bàndol de Pere I de Castella i del príncep Eduard d’Anglaterra, el famós Príncep Negre, i participà en la campanya que culminà amb la batalla de Nájera de 1367. Posteriorment tornà a caure presoner i no recuperà la llibertat fins uns anys després.
L’últim intent de recuperar l’herència de Jaume III
El gran intent final arribà el 1374. Jaume reuní al Llenguadoc una força formada principalment per companyies mercenàries i entrà pels antics territoris continentals del Regne de Mallorca.
No era encara una expedició naval contra Mallorca: l’objectiu immediat era atacar els dominis de Pere el Cerimoniós i recuperar una base territorial des d’on reconstruir la seva causa.
Les companyies de Jaume recorregueren Catalunya, però la resistència, la manca de provisions, les malalties i els problemes per pagar els mercenaris acabaren desfent l’expedició. Jaume hagué de retirar-se cap a Castella.
Greument malalt, arribà a Sòria, on dictà testament el febrer de 1375 i morí poc després sense descendència. La reclamació dinàstica passà a la seva germana Isabel.
Jaume III havia mort intentant recuperar Mallorca amb les armes. Jaume IV dedicaria la resta de la seva curta vida exactament al mateix objectiu. La batalla de Llucmajor havia acabat amb el regnat efectiu de la seva família, però no amb la lluita per recuperar la corona perduda.
FONTS I BIBLIOGRAFIA
- Manuel Sánchez Martínez, «La presión fiscal en un año difícil: Cataluña, a mediados de 1374-mediados de 1375», Mayurqa, 27, 2001.
- Testament de Jaume IV de Mallorca, Sòria, febrer de 1375
- Pedro López de Ayala, Crónica del rey don Pedro y del rey don Enrique,
- Gran Enciclopèdia de Mallorca,