El 26 de juliol de 1909 començava una vaga general. Barricades. Incendis. Convents en flames. Barcelona entrava en una de les revoltes populars més intenses de la seva història: la Setmana Tràgica.
Per què va explotar la ciutat?
🚢 La guerra era per als pobres. El govern espanyol va cridar a files milers de reservistes per enviar-los a la Guerra del Marroc. La trampa era evident: les famílies amb diners podien pagar una quota per evitar el servei. Els obrers, en canvi, havien d’anar a morir per uns interessos colonials que no eren els seus, deixant dones, fills i famílies en la misèria.
✊ L’esclat antimilitarista. Les organitzacions obreres van convocar una vaga general contra la guerra. Però la ràbia popular va desbordar totes les previsions. El poble va aixecar barricades i, durant dies, Barcelona va quedar fora del control de les autoritats.
⛪ La ira contra l’Església. La indignació no es va dirigir principalment contra les fàbriques, sinó contra una institució vista per molts obrers com aliada de les elits: l’Església. Prop de vuitanta edificis religiosos van ser atacats o cremats.
⛓️ La venjança de l’Estat. L’exèrcit va esclafar la revolta i l’Estat va respondre amb detencions massives, consells de guerra i afusellaments a Montjuïc. Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista i fundador de l’Escola Moderna, va ser convertit en cap de turc i executat.
Aquella setmana no va ser una simple explosió de violència.
Va ser el crit desesperat d’una classe obrera que es negava a morir al Marroc perquè els rics continuessin fent negocis.