Durant setze hores, soldats francesos i espanyols van intentar apoderar-se d’un baluard mig destruït, defensat per soldats regulars i milicians de la Coronela. Barcelona va guanyar la batalla, però va consumir una part decisiva de les forces que encara li quedaven.
IntroducciĂł
A les deu de la nit del 13 d’agost de 1714, les tropes borbòniques tornen a sortir de les trinxeres. Només ha passat un dia des del fracàs de l’assalt anterior, però el duc de Berwick decideix atacar de nou.
El mariscal ordena simular moviments ofensius en diversos punts de la muralla per retenir les reserves barcelonines. El cop principal, però, cau sobre el baluard de Santa Clara, una posició mig destruïda que protegia un dels extrems de la gran bretxa oberta davant la ciutat.
Si els borbònics ocupen definitivament el baluard, podran protegir l’entrada de noves tropes i preparar l’assalt contra l’interior de Barcelona.
Uns 170 defensors contra una força molt superior
La defensa inicial de Santa Clara és comandada pel tinent coronel Pere de Padilla. Disposa d’uns 170 homes, principalment de les companyies de Fusters i d’Escudellers de la Coronela, amb el suport de soldats del Regiment de la Diputació.
Davant seu avança una força d’uns 1.500 homes dirigida pel brigadier francès Sauneboeuf. Al darrere esperen noves unitats preparades per alimentar l’assalt durant tota la nit.
Els primers a pujar per la bretxa són els piquers. Han d’escalar el munt de runa, retirar obstacles i obrir pas als granaders i a la resta de la infanteria.
Els fusters disparen des de les barricades. Les primeres files franceses cauen, però les següents continuen avançant. Els escudellers i els soldats de la Diputació disparen contra les tropes concentrades al fossat, gairebé invisibles enmig de la foscor.
La Companyia de Fusters queda destrossada
Finalment, els assaltants arriben al capdamunt de la bretxa.
Comença una lluita cos a cos amb baionetes, piques, culates i espases. Els fusters defensen les primeres barricades, però la superioritat numèrica borbònica és aclaparadora.
DesprĂ©s de gairebĂ© dues hores de combat, els assaltants s’apoderen de les dues primeres lĂnies defensives i ocupen la part frontal del baluard. La Companyia de Fusters queda prĂ cticament destruĂŻda.
Els supervivents retrocedeixen cap a la gola de Santa Clara. Tocant la vella muralla medieval i aprofitant el vall interior, aixequen una nova defensa amb gabions, fustes i materials retirats de les barricades perdudes.
No tenen gaire temps. Els borbònics tornen a pressionar.
Els escudellers i els soldats de la DiputaciĂł disparen des de la nova lĂnia mentre els francesos ocupen una petita construcciĂł situada al centre del baluard. Els sapadors giren les barricades capturades, les reforcen i les converteixen en parapets propis.
Santa Clara queda partida en dos. Els borbònics controlen la part exterior; els defensors encara conserven la gola i l’accés a la ciutat.
Atacs i contraatacs durant tota la nit
Antoni de Villarroel ordena enviar reforços. Arriben efectius de la Concepció i del Roser, els granaders de Santa Eulà lia i noves companyies de la Coronela.
Els combats es concentren entre les barricades. Una posició és ocupada, recuperada i novament perduda. Diversos contraatacs barcelonins fracassen davant del foc borbònic i provoquen moltes baixes.
Francesc de CastellvĂ, combatent i cronista del setge, considerĂ especialment temerari un d’aquests atacs, executat per uns oficials que haurien presentat falsament l’operaciĂł com una ordre directa de Villarroel.
Davant del desgast, Villarroel i Rafael Casanova decideixen aturar els grans contraatacs fins que arribi la llum del dia. Mentrestant, ordenen reforçar les posicions que encara es mantenen.
L’explosió que gairebé decideix la batalla
Poc després de les quatre de la matinada, una detonació eixordadora paralitza el combat.
Uns sacs de granades de mĂ i una reserva de pĂłlvora exploten accidentalment darrere les defenses barcelonines, probablement en ser assolits pel foc dels fusells. Segons la narraciĂł tradicional basada en CastellvĂ, prop de setanta homes moren en un instant.
El pĂ nic s’estĂ©n. Una part dels defensors abandona les barricades i sembla que la lĂnia estĂ a punt de trencar-se.
Però l’explosió també desconcerta els borbònics. Alguns creuen que ha esclatat una mina i retrocedeixen. Els comandaments francesos no aconsegueixen aprofitar el moment.
Els oficials barcelonins restableixen l’ordre i cobreixen el buit. Pere de Padilla queda ferit i Ă©s substituĂŻt pel tinent coronel Antoni DĂez. A l’altre bĂ ndol, el brigadier Sauneboeuf cau durant els combats.
Quan comença a clarejar, els borbònics encara controlen aproximadament la meitat de Santa Clara. No han pogut penetrar dins la ciutat, però tampoc han estat expulsats.
Villarroel prepara el contraatac definitiu
Durant el matà del 14 d’agost, Villarroel reorganitza completament la defensa. Les unitats esgotades són substituïdes per tropes de refresc, entre les quals hi ha les companyies de Sabaters, Notaris Públics i els supervivents dels Estudiants de Lleis.
Els borbònics també reben reforços, inclosos diversos batallons de les Guà rdies Espanyoles i Valones.
Villarroel prepara aleshores una operació combinada. Fa situar fusellers entre les ruïnes de la torre de Sant Joan i organitza una força d’uns 500 homes perquè ataqui pel fossat. Uns 300 combatents més queden en reserva.
Cap al migdia, els canons disparen metralla contra les barricades borbòniques. Els morters i els fusellers castiguen els soldats concentrats entre els parapets. Immediatament després, les tropes barcelonines ataquen des de diferents direccions.
La primera barricada cau. Després, una altra.
Els borbònics intenten conservar l’accés a la bretxa per continuar rebent reforços, però el foc dels defensors bloqueja el pas. Les unitats que encara ocupen l’interior del baluard queden aïllades.
L’atac pel fossat i l’avanç des de la gola acaben convergint sobre les darreres posicions enemigues. Els supervivents borbònics es retiren com poden o queden atrapats dins de Santa Clara.
Conclusió: una victòria que Barcelona no podia permetre’s
DesprĂ©s de prop de setze hores de combat, el baluard de Santa Clara torna a estar Ăntegrament en mans de Barcelona.
És una victòria militar indiscutible. Berwick ha fracassat per segona vegada en l’intent d’obrir-se pas cap a l’interior de la ciutat. Però el cost ha estat enorme.
Les xifres de baixes dels combats del 12 al 14 d’agost varien radicalment segons les fonts i les reconstruccions posteriors. No existeix un balanç plenament segur. El que no ofereix dubtes és que Barcelona va perdre centenars de combatents, molts d’ells veterans, oficials i membres de les seves millors companyies.
Pocs dies desprĂ©s, Berwick reconeix davant LluĂs XIV que els enemics «es defensen com desesperats, potser millor que ho farien tropes reglades». El mariscal descarta repetir immediatament una operaciĂł semblant i decideix continuar ampliant les bretxes abans d’arriscar de nou les seves millors tropes.
Santa Clara havia resistit.
Però Barcelona acabava de guanyar una batalla consumint uns homes que ja no podia substituir.