En plena Guerra dels Cent Anys, el príncep Eduard de Woodstock, conegut posteriorment com el Príncep Negre, es trobava al sud de França al capdavant d’un exèrcit anglès i gascó. Davant seu avançava un exèrcit francès superior comandat personalment pel rei Joan II de França, el Bo.
Semblava que els anglesos havien quedat atrapats.
Però Eduard escollí una magnífica posició defensiva als afores de Poitiers, protegida per bardisses, vinyes i terreny difícil. Els francesos hagueren d’avançar per un espai reduït, perdent bona part del seu avantatge numèric.
Els arquers anglesos, armats amb els temibles arcs llargs, castigaren els primers atacs. Després començà un brutal combat cos a cos. Quan les forces franceses començaven a desorganitzar-se, tropes gascones comandades pel Captal de Buch atacaren la seva rereguarda.
La batalla es convertí en una desfeta.
Centenars de nobles francesos moriren o foren capturats. Entre els presoners hi havia el premi més extraordinari possible: el mateix rei Joan II de França i el seu fill Felip.
La captura del monarca provocà una enorme crisi política a França i obligà a negociar un rescat colossal.
Poitiers, juntament amb Crécy deu anys abans, demostrava una realitat inquietant per a la cavalleria feudal: la guerra medieval estava canviant, i ni tan sols un rei estava fora de l’abast de l’enemic.