Barcelona, matinada del 12 d’agost de 1714. La lluna nova deixa el camp de batalla gairebé a les fosques. Davant de la muralla oriental de la ciutat, milers de soldats francesos i espanyols esperen dins les trinxeres. Fa setmanes que els canons borbònics castiguen els baluards del Portal Nou i de Santa Clara. La pedra ha saltat pels aires, la torre de Sant Joan està mig destruïda i entre els dos baluards s’obre la immensa Bretxa Reial.
El duc de Berwick considera que ha arribat el moment. El seu pla és ocupar els dos baluards, dominar els extrems de la bretxa i abocar-hi després el gruix de la infanteria. Si l’operació funciona, Barcelona pot caure en poques hores.
De sobte, una explosió monstruosa sacseja el Portal Nou. Els minadors borbònics han fet detonar una càrrega col·locada sota les defenses. Una massa de terra, fusta i pedra s’aixeca enmig de la nit. Abans que la pols s’hagi dipositat, els granaders corren cap a la bretxa. Pugen entre les runes, amb les baionetes calades i granades de mà preparades.
Al capdamunt els esperen els sastres i els gerrers de la Coronela. No són soldats professionals, sinó menestrals armats que defensen la seva ciutat. Encara desorientats per l’explosió, obren foc gairebé a boca de canó. Les primeres files borbòniques cauen, però les que venen darrere continuen avançant. El fum dels fusells ho cobreix tot. Entre crits, detonacions i cops de baioneta, els assaltants aconsegueixen penetrar parcialment dins del baluard.
Durant uns instants, el Portal Nou sembla perdut.
Antoni de Villarroel ordena enviar-hi reforços. Soldats dels regiments del Roser i de Santa Eulàlia, fusellers i noves companyies de la Coronela es llancen contra els ocupants. No hi ha espai per formar grans línies de batalla: es combat entre munts de runa, parapets destrossats i fragments de muralla. Els defensors carreguen a la baioneta mentre l’artilleria del baluard de Sant Pere bat el flanc dels atacants. Després d’una lluita ferotge, els granaders borbònics comencen a retrocedir.
Però Berwick ha desencadenat simultàniament un altre infern a Santa Clara.
El baluard està tan malmès que la seva façana s’ha convertit en una rampa de terra i pedres. Per aquella esllavissada pugen noves columnes de granaders. Al capdamunt resisteixen les companyies de cotoners, espasers i estudiants de Lleis. Els primers assaltants arriben fins a l’interior del baluard i obliguen els defensors a replegar-se darrere les barricades.
La batalla es converteix en una successió brutal de descàrregues i combats cos a cos. Els borbònics ocupen una part de la posició, però no aconsegueixen consolidar-la. Cada vegada que intenten avançar, reben foc des dels parapets, des de la gola del baluard i des de les fortificacions veïnes.
Enmig del combat mor Marià Bassons, catedràtic de Dret i capità de la Companyia d’Estudiants de Lleis. Els seus homes, molts dels quals havien estat alumnes seus, no abandonen la posició. Reagrupats entre el fum, carreguen amb les baionetes calades. L’atac és violentíssim. Els estudiants topen frontalment amb els granaders i els empenyen novament cap al pendent de runes.
A poc a poc, la defensa recupera el control de Santa Clara. També queda mortalment ferit Jordi de la Bastida, un dels comandaments de la guarnició. Quan arriba la claror del dia, els últims assaltants supervivents es retiren cap a les trinxeres. Davant dels dos baluards queden armes abandonades, fragments d’uniformes i centenars de morts i ferits.
Les estimacions tradicionals parlen de 78 defensors morts i 118 ferits, davant d’unes 900 baixes borbòniques, encara que els recomptes del setge són discutits i no permeten una precisió absoluta.
Berwick acaba de patir una derrota humiliant. Les muralles estaven mig destruïdes, els atacants disposaven d’una superioritat aclaparadora i, tanmateix, Barcelona continua dempeus.
Però el mariscal francès no pensa renunciar. Mentre els defensors retiren els ferits i reparen desesperadament les barricades, a l’altra banda de la muralla els oficials borbònics preparen un segon assalt. Aquesta vegada concentraran tota la força sobre Santa Clara.
La batalla més terrible encara no ha començat.»