L’11 de juliol de 1302, prop de Kortrijk, a Flandes, va passar una cosa que molts nobles francesos creien impossible.
Un exèrcit de milícies urbanes flamenques va derrotar la cavalleria pesada del rei de França.
Els francesos confiaven en allò que durant segles havia semblat imparable: cavallers armats, cuirasses, cavalls de guerra i càrregues devastadores. Davant seu hi havia homes de ciutat: artesans, gremis, veïns armats amb piques, goedendags i una determinació ferotge.
Però el camp de batalla no va jugar a favor dels cavallers. El terreny, les rases i la formació tancada dels flamencs van trencar l’empenta de la cavalleria. Quan els nobles francesos van quedar atrapats, els homes a peu els van abatre un rere l’altre.
Després de la batalla, els flamencs van recollir centenars d’esperons daurats dels cavallers morts. D’aquí ve el nom: la Batalla dels Esperons d’Or.
Kortrijk va demostrar que la guerra medieval estava canviant.
Un cavaller podia portar armadura, llinatge i orgull.
Però aquell dia, al fang de Flandes, va descobrir que també podia caure davant un home a peu.