L’any 195 aC, una flota romana s’acosta al nord-est de la península Ibèrica. Al capdavant hi ha Marc Porci Cató, cònsol de Roma. Encara no és el Cató el Censor que passarà a la història com un dels grans defensors de la moral antiga romana, però ja és un home dur, auster i amb fama de disciplina implacable.
La seva missió és clara: sufocar la revolta ibera i recuperar el control d’Hispània.
Aquesta és la primera peça d’una sèrie sobre una campanya que va tenir un impacte profund sobre el territori de l’actual Catalunya. La batalla d’Empúries serà l’episodi més conegut, però no s’entén sense mirar abans què havia passat: per què els ibers es revolten, per què Roma envia un cònsol i com Cató arriba fins al golf de Roses.
Perquè Cató no desembarca a Empúries per casualitat.
Hi arriba com a resposta a una crisi.
Roma derrota Cartago, però no marxa
Per entendre la campanya de Cató cal tornar uns anys enrere, a la Segona Guerra Púnica. Durant aquell conflicte, Roma i Cartago es disputen el control del Mediterrani occidental. Hispània és una peça clau, perquè Cartago hi té recursos, plata, tropes i bases militars.
L’any 218 aC, els romans desembarquen per primera vegada a Empúries. En aquell moment no arriben com a administradors d’una província, sinó com a enemics de Cartago. La guerra és contra Anníbal i contra el poder cartaginès. Però un cop Cartago és derrotada, Roma no torna cap a Itàlia i abandona el territori.
Fa exactament el contrari.
Roma es queda.
Aquest és el punt decisiu. Allò que havia començat com una guerra contra Cartago es transforma en una conquesta permanent. Les terres que havien estat sota influència cartaginesa passen progressivament a l’òrbita romana. I Roma, com sempre, converteix la victòria militar en domini polític.
L’any 197 aC, el Senat romà organitza Hispània en dues grans províncies: Hispania Citerior i Hispania Ulterior. La Citerior era la més propera a Roma, situada sobretot a la façana mediterrània i al nord-est peninsular. La Ulterior quedava més al sud i a l’oest.
Sobre el paper pot semblar una simple reorganització administrativa. Però per als pobles ibers era molt més que això.
Volia dir governadors romans.
Volia dir tributs.
Volia dir exèrcits.
Volia dir pèrdua d’autonomia.
Roma ja no era només una potència estrangera que havia lluitat contra Cartago. Ara era el poder que volia manar, cobrar i decidir.
La revolta no surt del no-res
La revolta ibera no s’ha d’explicar com una explosió irracional de violència. Té una causa clara: moltes comunitats indígenes no accepten el nou domini provincial romà.
Fins aleshores, els pobles ibers havien viscut amb les seves pròpies estructures polítiques, els seus caps locals, les seves ciutats fortificades i les seves xarxes d’aliances. Podien pactar amb cartaginesos, grecs o romans segons els interessos del moment. Però el nou sistema romà canviava les regles.
Ja no es tractava només de fer aliances. Es tractava d’obeir.
Per això, a partir del 197 aC, diverses comunitats es revolten contra Roma. El conflicte afecta tant la Hispania Ulterior com la Citerior. Els governadors romans enviats inicialment no aconsegueixen estabilitzar del tot la situació. Hi ha combats, derrotes, victòries parcials i un ambient general d’inseguretat.
Roma entén que el problema és greu.
I quan Roma entén que una província pot escapar-se-li de les mans, no envia bones paraules. Envia un exèrcit.
Per què Cató?
L’any 195 aC, Marc Porci Cató és cònsol. Això és important. No parlem d’un governador menor ni d’un comandant secundari. Parlem d’un dels dos magistrats més importants de la República romana d’aquell any.
Que Roma enviï un cònsol a Hispània vol dir que la revolta és vista com una amenaça seriosa.
Cató és l’home perfecte per a aquesta missió. Representa una manera molt romana d’entendre el poder: disciplina, austeritat, duresa i càstig exemplar. Les fonts antigues el presenten com un militar exigent, capaç de controlar les tropes i de prendre decisions fredes. No és un comandant que busqui només una batalla brillant. Vol imposar obediència.
El seu objectiu oficial és “pacificar” la província. Però aquesta paraula pot enganyar.
En el llenguatge de Roma, pacificar vol dir derrotar els revoltats, desarmar-los, castigar els qui s’han aixecat i assegurar que no ho puguin tornar a fer. La pau romana no és neutral. És la pau del vencedor.
Cató ho sap.
I Hispània també ho descobrirà aviat.
La preparació de la campanya
La campanya es prepara com una operació important. Cató reuneix tropes, embarca l’exèrcit i surt d’Itàlia amb una flota. Segons el relat de Titus Livi, el punt de concentració és la zona de Luna, al nord d’Itàlia. Des d’allà, la flota romana navega resseguint la costa, passa pel litoral lígur i per la costa de la Gàl·lia, i es dirigeix cap al nord-est d’Hispània.
La ruta no és casual. Cató no entra pel sud ni pel centre de la península. Tria la porta mediterrània del nord-est. I això té tot el sentit.
El nord-est era una zona clau per a Roma. Hi havia Empúries, ciutat grega aliada dels romans, que ja havia estat utilitzada com a punt d’entrada durant la Segona Guerra Púnica. Hi havia el golf de Roses, un espai marítim estratègic. I hi havia pobles ibers revoltats o, com a mínim, poc disposats a acceptar sense resistència el nou ordre romà.
Abans d’arribar a Empúries, però, Cató fa una primera acció militar.
L’episodi de Rhode: Roses abans d’Empúries
Segons Livi, Cató arriba primer a Rhode, l’actual Roses. Allà expulsa una guarnició hispana que ocupava la fortalesa.
És un episodi breu, però molt significatiu.
Abans de posar els peus a Empúries, Cató assegura el golf. No vol desembarcar en un territori on l’enemic pugui controlar punts forts propers. Rhode era una posició important, i la presència d’una guarnició hispana indica que la situació al nord-est era realment delicada.
Aquest detall també ens recorda una cosa: la campanya de Cató no comença directament amb la batalla d’Empúries. Comença amb moviments previs, amb control de ports, amb expulsió de guarnicions i amb la preparació del terreny.
Roses és el pròleg militar.
Empúries serà el gran escenari.
Una campanya de càstig
Quan Cató s’acosta a Empúries, no porta només soldats. Porta un missatge polític.
Roma no acceptarà que els pobles ibers qüestionin el nou ordre provincial. No permetrà que les comunitats locals mantinguin la seva autonomia militar si això posa en perill el domini romà. I no tractarà la revolta com una simple protesta, sinó com una rebel·lió que cal esclafar.
Aquesta és la diferència entre la presència romana durant la guerra contra Cartago i la campanya de Cató.
El 218 aC, Roma arriba a Empúries per lluitar contra Anníbal.
El 195 aC, Roma torna per imposar-se als ibers.
És un canvi enorme.
Per això aquesta campanya és tan important. Marca un moment en què Roma deixa clar que Hispània ja no és només un territori de guerra contra Cartago. És una província que ha d’obeir. I si no obeeix, serà castigada.
El final del viatge
Després de l’episodi de Rhode, la flota de Cató avança cap a Empúries. Allà desembarca l’exèrcit i converteix la ciutat en base d’operacions.
Però Empúries no era una ciutat qualsevol. Era una ciutat grega envoltada de món iber, un espai de frontera, comerç, tensió i aliances. I serà des d’allà que Cató començarà a preparar el cop decisiu contra la revolta.
Això, però, ja forma part del següent article.
Ara quedem-nos amb la imatge inicial: una flota romana arribant al golf de Roses, una guarnició hispana expulsada de Rhode i un cònsol disposat a transformar una revolta local en un avís per a tot el territori.
Quan Cató desembarca a Empúries, no ve a negociar.
Ve a castigar una revolta i a demostrar que, a partir d’aquell moment, Roma no pensa compartir el poder.