El mosaic dels peixos d’Empúries és una d’aquelles peces que expliquen molt més del que sembla a primera vista. No es va trobar intacte al centre d’una gran sala noble, sinó reutilitzat com a tapadora d’una cisterna durant les excavacions de la zona est de la Neàpolis d’Empúries, i la troballa està documentada el 7 de setembre de 1912. Aquest detall és clau: vol dir que el mosaic ja havia estat arrencat del seu lloc original en època antiga i havia perdut la seva funció primera abans de ser redescobert pels arqueòlegs.
La peça s’adscriu habitualment a la cultura romana del segle I aC. El MAC la presenta com un opus vermiculatum fet amb marbre de diferents colors, i la historiografia sobre els mosaics d’Empúries la situa dins el grup dels petits emblemata de luxe apareguts al jaciment, al costat d’altres escenes de gran qualitat tècnica. Això encaixa amb la idea que originàriament formava part del centre decoratiu d’un mosaic més gran en una estança distingida d’una casa acomodada.
La tècnica és, precisament, una de les grans gràcies del mosaic. L’opus vermiculatum fa servir tessel·les molt petites i de gran qualitat, col·locades amb una precisió que permet gairebé “pintar” amb pedra. No és un paviment corrent fet de pressa: és una obra refinada, pensada per lluir detall, color i naturalisme. En aquest tipus de peces, els especialistes assenyalen que sovint es tractava d’objectes de luxe, fins i tot transportables, i en el cas dels emblemata d’Empúries la procedència exacta continua discutida: abans s’havia mirat cap a Alexandria o l’Orient hel·lenístic, però avui hi ha una tendència a pensar més aviat en tallers de l’Itàlia central. Això no es pot afirmar amb una certesa absoluta per a cada peça concreta, però sí per al tipus de producció al qual pertany.
Pel que fa al contingut, el mosaic representa una escena marina molt viva. Les descripcions associades a la peça hi identifiquen diverses espècies, entre elles juliola, serrà, escòrpora, morena i crustacis, a més d’un detall especialment fi: un blauet damunt una roca amb una gamba al bec. A les imatges s’hi veu clarament un gran peix central de boca oberta, un peix allargat a la part superior, la morena emergint a la part baixa dreta i el grup d’ocell i presa sobre la roca, que dona a l’escena un aire gairebé narratiu. No és un simple catàleg zoològic: és una composició pensada per impressionar, per mostrar domini del dibuix i també una mirada atenta al món mediterrani.
En resum, el mosaic dels peixos d’Empúries és petit en dimensions però gran en valor. Ens parla del gust refinat de les elits d’Empúries a finals de la República romana, del comerç artístic mediterrani, de la qualitat dels tallers que treballaven per a clients rics i, sobretot, de la vida llarga dels objectes antics: una obra creada per embellir una estança de luxe va acabar servint, prosaicament, de tapa per a una cisterna. I justament per això avui és tan valuosa: perquè conserva no només art, sinó també història d’ús, degradació i reutilització.