L’11 de setembre de 1714, Barcelona vivia probablement les hores més dramàtiques de la seva història. Les muralles estaven obertes, milers de soldats borbònics penetraven a la ciutat i els combats s’estenien pels baluards i carrers.
En aquell moment, la màxima autoritat de Barcelona era Rafael Casanova, conseller en cap del Consell de Cent i, pel seu càrrec, coronel de la Coronela, la milícia formada pels gremis de la ciutat. No era simplement una figura simbòlica: sobre ell requeia una part essencial de la responsabilitat política i militar de la defensa.
Casanova sabia perfectament fins a quin punt la situació era desesperada. A principis de setembre s’havia mostrat partidari de negociar una capitulació, però quedà en minoria. Acceptà la decisió de continuar resistint i treballà en la preparació de la defensa davant l’assalt que tothom sabia imminent.
La matinada de l’11 de setembre arribà l’atac final.
Quan els borbònics ocuparen el sector de Sant Pere, Casanova no es quedà protegit a la rereguarda. Dirigí personalment la Coronela cap al baluard de Sant Pere i el Portal Nou, en un dels sectors on la lluita era més ferotge. Al capdavant dels defensors avançava la bandera de Santa Eulàlia, l’antic estendard de guerra de Barcelona. El baluard de Sant Pere arribaria a canviar de mans repetidament durant aquella batalla.
Enmig del contraatac, Casanova fou ferit en una cuixa i retirat fins a l’hospital militar instal·lat al col·legi de la Mercè. Allà rebria després la notícia de la capitulació.
Va sobreviure. Després de sortir de l’hospital passà un període en la clandestinitat i, anys més tard, reaparegué a Sant Boi, on tornà a exercir d’advocat. Morí el 1743 i fou enterrat a l’església de Sant Baldiri de Sant Boi.
Casanova no necessita haver mort aquell dia per convertir-se en una figura central de l’Onze de Setembre.
Era el màxim responsable de Barcelona quan la ciutat s’enfrontava a la catàstrofe. I quan arribà l’assalt final, no es limità a donar ordres: agafà la bandera de Santa Eulàlia, es posà al capdavant dels defensors i sortí a combatre.