Quan pensem en els defensors de Barcelona de 1714, és fàcil imaginar homes convençuts que resistirien fins al final. Antoni de Villarroel era diferent. Era un militar professional, experimentat, que coneixia perfectament la situació i sabia que Barcelona difícilment podia salvar-se.
Nascut a Barcelona el 1656 en una família de tradició militar, Villarroel havia combatut durant dècades i, fins i tot, havia servit inicialment en l’exèrcit de Felip V abans de passar al bàndol austriacista el 1710. Quan Catalunya decidí continuar la guerra el 1713, fou nomenat comandant suprem de l’exèrcit encarregat de defensar Barcelona.
Durant més d’un any dirigí la defensa d’una ciutat cada vegada més encerclada, bombardejada i exhausta.
Els combats dels dies 13 i 14 d’agost de 1714 havien estat terribles. A principis de setembre, amb les muralles obertes per nombroses bretxes i les forces defensores molt debilitades, Villarroel proposà negociar una treva. El consell de guerra ho rebutjà.
El 6 de setembre presentà la renúncia. Tot i això, acceptà continuar exercint el comandament provisionalment fins que es trobés un substitut.
Cinc dies després arribà l’assalt final.
La matinada de l’11 de setembre, les tropes borbòniques penetraren a Barcelona. I aquell general que havia demanat deixar el càrrec tornà a posar-se al capdavant dels seus homes.
Villarroel reuní les escasses forces de cavalleria que encara quedaven i participà en el contraatac per intentar expulsar els atacants del Pla d’en Llull. Durant els combats fou ferit. Hores després, davant una situació militar ja insostenible, autoritzà que es toqués a capitulació.
La derrota encara li reservava un últim capítol.
El 22 de setembre, malgrat els termes acordats en la capitulació, Villarroel fou detingut pels borbònics. Passaria anys empresonat, principalment al castell de San Antón de la Corunya. Quan finalment arribà l’ordre d’alliberar-lo, el 1725, estava massa malalt per abandonar la presó. Hi morí el 22 de febrer de 1726.
Villarroel sabia que Barcelona difícilment podia salvar-se. Però quan començà l’assalt, tornà a posar-se al capdavant dels defensors.