A Llers no cal imaginar un castell immens ni espectacular. Les seves restes actuals són modestes, però al segle XIII aquest recinte empordanès va viure una escena carregada de força política: una croada francesa, un setge dur i la coronació d’un candidat imposat contra Pere el Gran.
Introducció
El castell de Llers, a l’Alt Empordà, és un d’aquells llocs on les pedres expliquen més del que sembla. Avui el trobem integrat dins del poble, amb restes de murs i una gran torre circular. Però en època medieval era una fortalesa defensiva ben organitzada, situada en una zona clau: l’Empordà, una de les portes naturals d’entrada a Catalunya des del nord.
La seva història combina tres capes molt potents: guerra medieval, llegenda popular i destrucció contemporània. Llers va ser escenari de la Croada contra Catalunya de 1285, va quedar associat a les bruixes en l’imaginari empordanès i, el 1939, va patir una explosió que va destruir gran part del nucli antic.
Com era el castell de Llers
El castell seguia un model molt propi de la fortificació romànica: una torre mestra central envoltada per un recinte murat. La torre era circular, amb un diàmetre d’uns 11,80 metres i murs d’uns 2 metres de gruix. Avui conserva uns 12 metres d’alçada, però segurament havia estat més alta.
L’antiga porta de la torre sembla que era elevada, situada aproximadament a 6 metres del terra. Això tenia sentit defensiu: no s’hi accedia fàcilment des del pati, sinó probablement amb una escala o estructura de fusta que es podia retirar en cas d’atac.
Al voltant de la torre hi havia un clos rectangular, amb murs potents que en alguns punts han conservat una alçada d’uns 10 metres. A l’interior hi havia diverses sales adossades als murs, algunes força grans, com una sala rectangular al costat de migjorn d’uns 28,5 metres de llargada. No era només una torre aïllada: era un petit complex fortificat.
Les restes conservades confirmen aquest esquema: torre mestra cilíndrica, muralla rectangular i dependències interiors, situades a la part alta de la vila.
El setge durant la Croada contra Catalunya
El gran moment del castell arriba l’any 1285. França, amb suport papal, va llançar una croada contra Pere el Gran. El conflicte venia de Sicília i de la rivalitat entre la Corona d’Aragó, els Anjou i el papat.
L’exèrcit de Felip III l’Ardit va entrar per l’Empordà. Llers, per la seva situació, es va convertir en un obstacle. Segons la tradició recollida per les cròniques, el castell va resistir durament els assalts francesos abans de caure.
Aquesta part cal explicar-la amb prudència: les cròniques medievals sovint exageren xifres i escenes de combat. Però el fons del relat és clar: Llers no va ser un simple punt de pas. Va ser una fortalesa que calia prendre.
La coronació d’un rei imposat
Després de la caiguda del castell, arriba l’episodi més cridaner. Al mateix recinte de Llers, Carles de Valois, fill de Felip III de França, va ser coronat com a sobirà dels territoris de Pere el Gran.
Era una coronació política. França i el papat no només volien derrotar Pere el Gran: volien substituir-lo. Però aquella proclamació no va arrelar. Carles de Valois no va governar realment Catalunya ni la Corona d’Aragó. Va ser el candidat de la croada, un rei imposat per les armes.
La campanya francesa acabaria malament. La retirada, les malalties i la derrota al coll de Panissars van convertir aquella coronació en un gest sense futur.
Bruixes: història, llegenda i literatura
Llers també és conegut com a terra de bruixes. Però aquí cal separar bé les coses. No podem presentar totes les històries de bruixeria com si fossin fets comprovats.
El que sí que és cert és que Carles Fages de Climent va publicar el 1924 el llibre Les bruixes de Llers, amb il·lustracions de Salvador Dalí. La mateixa tradició local reconeix que Fages va intentar recollir històries sobre bruixes, però que no sempre va trobar testimonis disposats a explicar-les.
Per tant, les bruixes formen part de l’imaginari de Llers: llegenda, literatura i identitat popular. No són el mateix que el setge de 1285, però donen al castell una atmosfera molt particular.
L’explosió que va destruir el poble antic
L’última gran ferida de Llers ja no és medieval. El 8 de febrer de 1939, al final de la Guerra Civil, l’exèrcit republicà va fer esclatar el polvorí instal·lat a l’església de Sant Julià. L’explosió va arrasar gran part del nucli antic.
Molts veïns havien estat avisats, però la destrucció va ser molt més gran del que esperaven. Cases, records i carrers sencers van desaparèixer sota la runa. Llers va quedar marcat per una tragèdia que encara pesa en la memòria del poble.
Conclusió
El castell de Llers no destaca perquè avui sigui el més espectacular de Catalunya. Destaca perquè concentra una història potentíssima: una fortalesa medieval, una croada francesa, un rei imposat, llegendes de bruixes i una explosió que va esborrar bona part del poble antic.
A Llers, les ruïnes no són només pedres. Són les restes d’un lloc on es van creuar guerra, poder, llegenda i memòria.