El novembre de 1926, Francesc Macià no pretenia avançar directament cap a Barcelona. El seu primer objectiu era Olot, una ciutat que havia de convertir-se en el punt de partida de la insurrecció catalana.
Una ciutat per començar la revolta
La capital de la Garrotxa tenia diversos avantatges estratègics.
Era accessible des del Vallespir, on Macià preparava els seus voluntaris. El pla preveia dues columnes que travessarien la frontera per Sant Llorenç de Cerdans i el coll d’Ares, convergint sobre Olot.
Però el motiu principal era militar.
Olot disposava d’una guarnició i d’un dipòsit d’armes. Macià volia ocupar-los per aconseguir més armament i ampliar les seves forces. També confiava que alguns soldats catalans s’incorporessin a la insurrecció.
Un cop controlada la ciutat, els conspiradors pretenien proclamar la República Catalana i provocar un aixecament popular contra la dictadura de Primo de Rivera.
La revolta s’havia d’estendre amb l’ajuda de militants de l’interior. Les Guilleries apareixien en els plans com una possible zona per establir una base d’operacions.
El problema era que tot depenia d’una resposta popular i militar que Macià no tenia garantida.
La policia francesa desarticulà l’expedició el 4 de novembre de 1926.
Olot havia de ser el començament de la revolució, però la invasió va fracassar abans de travessar els Pirineus.