El 14 de juliol de 1789, una multitud armada va assaltar la Bastilla, a París.
La Bastilla no era una gran fortalesa plena de presos polítics. De fet, aquell dia només hi havia set presoners. Però això no importava. La Bastilla era molt més que una presó: era el símbol de l’absolutisme, del poder arbitrari del rei i de les ordres de detenció sense judici.
França estava en crisi. Hi havia fam, deutes, desigualtat i una població cada vegada més enfurismada. Quan el poble de París va buscar armes i pólvora, la Bastilla es va convertir en l’objectiu perfecte.
L’assalt va ser violent. El governador de la fortalesa, Bernard-René de Launay, va acabar assassinat. I la notícia va córrer com un incendi per tot Europa.
La caiguda de la Bastilla no va destruir militarment la monarquia francesa.
Però va destruir una cosa encara més important: la por.
Aquell dia, el poble va demostrar que el rei ja no era intocable.
Una presó gairebé buida va caure a París.
I Europa sencera va començar a tremolar.