El combat ja havia començat. Lidis i medes s’enfrontaven en algun punt de l’Anatòlia central després d’anys de guerra. Cap dels dos regnes havia aconseguit imposar-se definitivament i aquella jornada semblava destinada a ser una batalla més d’un conflicte llarg i indecís.
Aleshores, en ple dia, el Sol va començar a desaparèixer.
Primer va perdre intensitat. Després, una ombra negra en va cobrir el disc fins que la llum es va transformar en una foscor sobtada. Els soldats van deixar de combatre. Per a aquells homes, que ignoraven les causes reals dels eclipsis, el missatge semblava evident: els déus volien que la guerra s’acabés.
Així ho explica l’historiador grec Heròdot. L’astronomia moderna confirma que el 28 de maig del 585 aC es va produir un eclipsi total de Sol visible en aquella part del món. Però fins a quin punt podem afirmar que un eclipsi va aturar realment una batalla?
Dos regnes en expansió
A començaments del segle VI aC, Anatòlia era una regió dividida entre diferents pobles i regnes. A l’oest s’estenia Lídia, amb capital a Sardes. Era un estat ric i poderós, governat pel rei Aliates, que havia ampliat els seus dominis i reforçat el control sobre bona part de l’Anatòlia occidental.
A l’est creixia el poder dels medes, un poble irànic dirigit per Ciaxares. Els medes havien participat, juntament amb els babilonis, en la destrucció de l’Imperi assiri. La caiguda d’Assíria havia deixat un gran buit de poder, i els medes avançaven cada vegada més cap a l’oest.
L’enfrontament amb Lídia era gairebé inevitable. Més que una guerra provocada per un incident concret, probablement va ser el resultat de l’expansió de dos regnes que competien pel control de l’Anatòlia central.
Heròdot, però, ofereix una explicació molt més dramàtica. Segons el seu relat, uns guerrers escites refugiats a la cort de Ciaxares van assassinar un jove mede, van cuinar-ne el cos i el van servir al rei com si fos carn de caça. Després van fugir a Lídia i van demanar protecció a Aliates.
Quan Ciaxares va exigir que fossin lliurats, el rei lidi s’hi va negar. Aquell desacord hauria desencadenat la guerra.
És difícil saber si aquest episodi va succeir realment. Heròdot escrivia molt després dels fets i sovint barrejava història, tradicions orals i relats llegendaris.
Una guerra sense vencedor
Segons Heròdot, la guerra entre lidis i medes es va allargar durant cinc anys. Els medes van guanyar algunes batalles i els lidis en van guanyar d’altres, però cap dels dos bàndols va aconseguir destruir l’enemic.
Durant el sisè any es va produir un nou enfrontament. L’historiador no indica el lloc exacte, encara que tradicionalment s’ha situat prop del riu Halys, l’actual Kızılırmak, al centre de Turquia.
La batalla ja estava en marxa quan, segons Heròdot, “el dia es va convertir sobtadament en nit”.
Els càlculs astronòmics moderns confirmen que aquell 28 de maig del 585 aC es va produir un eclipsi total de Sol. La Lluna va passar entre la Terra i el Sol i la seva ombra va travessar una zona compatible amb l’escenari del conflicte.
Per als soldats que combatien, aquella foscor devia ser aterridora. El Sol era una presència constant, font de llum, escalfor i ordre. Veure’l desaparèixer enmig d’una batalla podia interpretar-se com un senyal directe dels déus.
Heròdot afirma que els dos exèrcits van deixar de lluitar immediatament.
L’eclipsi no havia derrotat ningú. No havia destruït cap exèrcit ni havia modificat l’equilibri militar. Però havia introduït un element que cap rei podia controlar: la voluntat aparent del cel.
La pau dels lidis i els medes
Després de l’eclipsi, els dos bàndols van iniciar negociacions. Segons Heròdot, la mediació va anar a càrrec de Siennesis de Cilícia i Labinet de Babilònia.
L’acord es va reforçar amb un matrimoni dinàstic. Arienis, filla del rei Aliates, es va casar amb Astíages, fill de Ciaxares i hereu del tron mede.
Aquests matrimonis eren una forma habitual de diplomàcia. Convertien dues cases rivals en membres d’una mateixa família i donaven més força als tractats de pau.
L’eclipsi també proporcionava una sortida honorable als dos reis. Cap dels dos havia de reconèixer-se vençut. La guerra no acabava perquè un exèrcit hagués estat derrotat, sinó perquè els déus, aparentment, ho havien ordenat.
Tales havia predit l’eclipsi?
Heròdot afegeix un detall encara més sorprenent: el filòsof grec Tales de Milet havia anunciat que aquell eclipsi es produiria durant aquell mateix any.
Aquesta afirmació ha provocat molts debats. Tales podia haver conegut els registres astronòmics de Mesopotàmia i haver identificat algunes repeticions dels eclipsis. Tanmateix, predir un eclipsi solar és molt difícil. No n’hi ha prou amb saber que es produirà; també cal calcular des de quin lloc serà visible.
Heròdot no afirma que Tales conegués el dia, l’hora o el lloc exacte. Només diu que havia anunciat l’any. És possible que fes una previsió general, que tingués sort o que la predicció li fos atribuïda després.
Història o llegenda?
L’eclipsi del 28 de maig del 585 aC és un fet astronòmic comprovat. El que no podem demostrar amb la mateixa seguretat és que coincidís exactament amb una batalla i que provoqués una pau immediata.
El relat depèn principalment d’Heròdot, que va escriure aproximadament un segle i mig després. Tampoc sabem on es va produir l’enfrontament ni disposem d’una crònica contemporània que confirmi tots els detalls.
Malgrat això, la història és versemblant. Els lidis i els medes rivalitzaven pel control d’Anatòlia, l’eclipsi va existir i les cultures antigues interpretaven sovint els fenòmens celestes com a presagis.
Potser l’eclipsi no va crear la pau per si sol. És possible que els dos regnes ja estiguessin esgotats i busquessin una excusa per acabar una guerra que ningú no podia guanyar.
Aquell dia, però, segons Heròdot, els soldats van deixar de mirar l’enemic i van aixecar els ulls cap al cel. El Sol havia desaparegut, les armes van callar i dos exèrcits que feia anys que combatien van decidir deixar de matar-se.