La diada de Sant Jordi és una de les tradicions més potents i més estimades de Catalunya. No és només una festa popular ni una simple jornada comercial. És un símbol de país. Cada 23 d’abril, carrers, places i rambles s’omplen de gent, de parades, de llibres, de roses i de vida. No cal que sigui festiu per tenir força: Sant Jordi té una empenta pròpia que el converteix en un dels dies més especials de l’any. A Catalunya, aquesta diada ha acabat unint dues coses que semblen diferents però que aquí van plegades: l’amor i la cultura.
L’origen simbòlic de la festa arrenca amb la llegenda de Sant Jordi, una història molt antiga i molt estesa per Europa durant l’edat mitjana. La versió més coneguda explica que un drac aterroria una població i exigia sacrificis humans fins que, un dia, li tocà a una princesa. Aleshores aparegué el cavaller Jordi, que s’enfrontà al monstre i el matà per salvar-la. De la sang del drac, diu la tradició, en va néixer una rosa. Aquesta imatge és la que ha quedat gravada en l’imaginari col·lectiu: el cavaller, el drac, la princesa i la rosa com a símbol de vida, victòria i amor. A Catalunya, aquesta llegenda va arrelar amb una força especial i la tradició la situa de manera molt viva en llocs com Montblanc.
Ara bé, el que fa singular Sant Jordi a Catalunya no és només la llegenda, sinó la manera com el país la va transformar en una festa cívica moderna. El costum de regalar roses a les persones estimades ve de lluny, però la incorporació del llibre és més recent. La Diada del Llibre va ser impulsada a Catalunya per l’editor Vicent Clavel, i la primera edició es va fer el 7 d’octubre de 1927. Dos anys després, l’èxit de treure els llibreters al carrer el 23 d’abril va consolidar el canvi de data. Amb això, la festa va fusionar la vella simbologia de la rosa amb una celebració pública del llibre i la lectura.
Des d’aleshores, Sant Jordi s’ha convertit en una jornada única. A Catalunya es regalen roses als éssers estimats i llibres a qui volem, admirem o volem fer pensar. Durant molts anys es va simplificar dient que l’home regalava la rosa i la dona el llibre, però aquesta visió ha quedat superada. Avui tothom regala roses i llibres a tothom. Parelles, famílies, amics, fills, avis, companys. És per això que sovint es diu que Sant Jordi és el dia dels enamorats a Catalunya, però també és molt més que això: és el dia de la paraula, de la lectura, dels autors, de les llibreries i del carrer viscut com un espai compartit. UNESCO també celebra cada 23 d’abril el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor, cosa que reforça encara més aquesta dimensió cultural de la data.
Sant Jordi triomfa perquè diu una veritat senzilla i poderosa: un país no viu només de diners, viu també d’afectes, de memòria i de cultura. La rosa representa l’estima. El llibre representa el pensament. I Catalunya, en un sol dia, ha sabut ajuntar totes dues coses en una celebració elegant, massiva i profundament seva. Per això Sant Jordi no és una tradició qualsevol. És una manera de dir qui som.